Autor: ccf_admin

Aquest més de gener inaugurem una nova línia de continguts, ‘L’Àgora CCF: veus del món fundacional’, una iniciativa mitjançant la qual publicarem de forma regular articles amb contingut de valor sobre qüestions rellevants per a les fundacions i la resta del Tercer Sector.

Tenim clar que un dels grans actius de la CCF és el coneixement que tenen les persones que la formen i l’envolten. Volem posar en valor aquesta expertesa i compartir-la amb el món fundacional i el conjunt de la societat. És per això que aquests articles estaran signats per persones de l’òrbita de la nostra entitat que compartiran la seva visió sobre temes d’interès.

L’objectiu de ‘L’Àgora CCF: veus del món fundacional’ és sensibilitzar i fer incidència, així com promoure el debat i la reflexió sobre temàtiques d’actualitat i sobre qualsevol aspecte que afecta el sector.

Els articles es publicaran mitjançant els canals de comunicació habituals de la CCF: al web, a les xarxes socials i la ‘CCF al dia’ que enviem mensualment a la nostra audiència.

Encara no has vist el primer article? Ja pots llegir ‘Una economia social plural, garantia del benestar i la cohesió social’ de Rafael Ruiz de Gauna, a la nostra àrea d’actualitat!

• Article de ‘L’Àgora CCF: veus del món fundacional’

Les societats modernes tenen una estructuració complexa. En els pols extrems podem trobar-hi una empresa mercantil que busca generar uns beneficis per repartir entre els accionistes, amb més o menys accent en els drets humans, benestar i sostenibilitat, i un sector públic que formalment vetlla pels drets i els serveis als ciutadans. Ara bé, sovint s’oblida un agent molt rellevant i cada cop més significatiu que emergeix entre aquests dos sectors, l’economia social, que comparteix iniciativa privada amb voluntat d’acció pública.

Estem parlant de fundacions, associacions, cooperatives, mútues… però també d’altres organitzacions no tan conegudes, com societats laborals, empreses d’inserció, centres especials de treball, societats agràries de transformació i altres noves realitats menys formalitzades.

Segons dades de la Unió Europea facilitades per l’Observatori de Fundacions de la Coordinadora Catalana de Fundacions, l’economia social representa el 10% de les organitzacions i un 6% dels treballadors dels països membres. A Catalunya se situaria al voltant del 8% del PIB i donaria feina a un 10% de les persones ocupades. I com s’explicitava en la memòria preliminar del projecte de llei d’economia social, l’any 2019 significava 188.321 persones retribuïdes, de les quals aproximadament un 50% a través de fundacions i un 24,8% de cooperatives.

Les organitzacions que configuren aquest model econòmic tenen un comú denominador; són entitats privades que no busquen maximitzar els resultats per retribuir un capital, sinó desenvolupar una activitat econòmica sense guanys o amb un repartiment limitat. I sovint, potenciant l’interès general i el bé comú de tota la societat, especialment dels més vulnerables. Hi són en tots els sectors, però de manera molt destacada en els serveis a les persones, i especialment en els camps de l’acció social, la salut i l’educació. I aquelles entitats que tenen membres o socis com a “propietaris” es doten d’uns principis democràtics en el seu govern, estil que traspua a tot el sector de l’economia social, on la veu dels treballadors i dels agents involucrats és rellevant i una pràctica habitual en la gestió.

Són institucions que destaquen per alguns principis i actuacions. Intenten vetllar per la qualitat de l’ocupació, en uns mercats sovint molt regulats i infradotats. Contribueixen a una economia diferent, alternativa al sector mercantil tradicional i a un estat omnipresent, tot reivindicant el paper de la societat civil i de la iniciativa social en la construcció del bé comú i d’una activitat amb una perspectiva més humana. Són proactives en identificar necessitats emergents a la societat i per responsabilitat social intenten donar respostes innovadores, de vegades no suficientment viables econòmicament. Manifesten una especial sensibilitat per la sostenibilitat ambiental o les polítiques d’igualtat de totes les persones vinculades a l’organització.

En aquest panorama hi trobem les fundacions, entitats que sense tenir propietaris o socis tenen compromesos de manera permanent uns fons per a la realització d’activitats d’interès general, molt supervisades pels poders públics, i que sovint mobilitzen recursos privats per a aquest bé col·lectiu, en l’exercici d’una responsabilitat que no ha de ser exclusiva de l’Administració.

En les crisis econòmiques cícliques, les organitzacions de l’economia social esmorteeixen l’impacte en l’ocupació dels treballadors, tot donant més estabilitat i continuïtat, si bé davant de canvis profunds del mercat o de les polítiques públiques, com passa en altres sectors, han d’abordar reestructuracions.

La importància de la seva contribució social ha estat tradicionalment valorada i recollida pel sistema fiscal, que desgrava les aportacions empresarials i de particulars fetes a alguna d’aquestes organitzacions (segons la llei de mecenatge, recentment reformada), i també redueix els impostos que han de pagar, per la significativa aportació que la seva activitat suposa al benestar social i a les mateixes finalitats de l’Estat.

És un sector plural i divers, que des del segle XIX ha contribuït notablement a la generació de serveis de qualitat per als catalans i a la cohesió social. Només cal recordar els ateneus obrers, les cooperatives de treball o consum, les mutualitats o els primers hospitals, escoles o centres socials i de lleure.

Forma part, per tant, de les arrels i de la identitat del país i constitueix un enorme patrimoni de la societat catalana que cal potenciar, amb una legislació que contempli i integri la diversitat de realitats, i amb polítiques que donin suport a l’enfortiment de les seves estructures. I que també donin visibilitat al paper de la societat civil i de la filantropia en l’estructuració d’un país solidari i compromès amb el bé comú, que potenciï els drets de les persones. Tenir un tercer sector i una economia social sòlida és garantia de futur i de solidaritat, en un context en què les fundacions tenen un paper rellevant, sempre des del reconeixement a les realitats plurals.

• Article publicat a Xarxanet.org (17 de gener de 2024)

És possible resumir l’activitat de tot un any en dos minuts? Ens ho hem proposat i hem fet una síntesi dels principals projectes i iniciatives que hem dut a terme amb l’objectiu de copsar l’essència del que ha estat el 2023. Amb aquest recull d’imatges i dades volem compartir amb vosaltres el més rellevant de l’any, posant l’accent en algunes de les fites que han marcat 12 mesos al servei del món fundacional.

Esperem que us agradi!

Gràcies per ser-hi!
#LesFundacionsHoFanPossible

El passat 17 de gener, la nostra gerent, Sara Pérez, va comparèixer en la ponència celebrada al Parlament de Catalunya sobre el Projecte de llei d’actualització, incorporació i modificació de determinats articles del Codi civil de Catalunya.

Tal i com va expressar durant la seva intervenció, “el projecte d’actualització d’aquesta llei dona resposta a les noves realitats i esdevé un instrument de progrés social”. En aquest mateix sentit, des des de la CCF celebrem les propostes de modificació, les quals ens semblen necessàries i oportunes.

Aquestes compareixences formen part del pla d’acció de la CCF, que entre els seus objectius té visibilitzar el pes i la importància de les fundacions a la societat, així com defensar els seus interessos mitjançant accions d’incidència adreçades a diversos grups d’interès.

B-Value arriba a la seva 8a edició i llança una nova convocatòria dirigida a entitats i professionals de l’àmbit social que volen transformar els seus projectes a través de la innovació. Aquest programa està impulsat per la Fundació Banc Sabadell i Ship2B Foundation, i compta amb el recolzament de diferents entitats referents de sector. 

A qui s’adreça?

Aquesta iniciativa es dirigeix a professionals i entitats del tercer sector que treballen en entitats sense finalitat de lucre, amb l’objectiu de donar suport i acompanyar projectes socials, desenvolupar-los des d’una visió estratègica, dissenyar nous models de generació d’ingressos, professionalitzar la proposta de valor i allunyar-se dels esquemes filantròpics tradicionals.

B-Value busca entitats socials ja constituïdes que volen llançar o repensar un projecte que ja està en marxa, o bé entitats de nova creació que necessiten un impuls en la formulació de la seva idea inicial.

Sessió informativa B-Value 2024

El proper 1 de febrer us convidem a una sessió informativa, organitzada de la mà de Ship2B Foundation, en la qual us podreu informar sobre tots els detalls de la nova edició de B-Value.

• Data: 1 de febrer
• Hora: de 09.30 a 10.30 h
• Format: virtual (Zoom)

Per a més informació sobre la convocatòria B-Value i/o per presentar el teu projecte, visita el web de l’entitat organitzadora: B-Value 2024

Des de la CCF col·laborem amb aquesta convocatòria i us animem a participar-hi, una gran oportunitat per a les entitats que vulguin fer un salt endavant de la mà de persones expertes en àmbits clau com l’estratègia, la comunicació, la gestió i la proposta de valor.

Comencem l’any fent una ullada a les 100 circulars i butlletins que hem enviat durant el 2023, i compartim amb vosaltres les qüestions que han generat més interès.

Després d’analitzar tots els correus enviats als nostres públics amb l’actualitat del món fundacional (notícies, assessoraments jurídics, cursos, esdeveniments i altres temes d’interès), i fixant-nos en els que han obtingut una major taxa de lectura, destaquen per sobre de la resta diverses qüestions relacionades amb l’àmbit jurídic i legislatiu, que ocupen les cinc primeres posicions. D’altra banda, com es pot veure en el llistat que compartim a continuació, la formació i els cursos ‘A²: Aprèn i Aplica’ són les temàtiques que completen el rànquing ‘top 10’:

1. Assessora’t! Es modifica la Ley 50/2002, de 26 de diciembre, de Fundaciones 
2. Assessora’t! S’aprova la reforma de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de mecenatge 
3. Assessora’t! Es crea el Registre Central de Titularitats Reals 
4. Assessora’t! Calendari fiscal i comptable de les fundacions pel 2023 
5. Assessora’t! Les implicacions de la Sentència “Glovo”: La Inspecció de Treball revisa les relacions entre les entitats i les persones treballadores autònomes 
6. Formació CCF ‘A²: Aprèn i Aplica’: Ja pots consultar els cursos CCF d’aquesta tardor: t’expliquem totes les novetats! 
7. Forma’t! Curs ‘De la teoria a la pràctica: desenvolupant un programa d’èxit de grans donants’ 
8. Nova formació ‘premium’! Curs ‘Comunicar per influir i inspirar els públics de la fundació. Presentacions orals amb impacte’ 
9. Forma’t! Curs ‘ABC aspectes comptables i fiscals de la fundació’ 
10. Forma’t! Curs ‘ABC de la captació de fons a la fundació’

Aquest 2024 seguirem posant-te al dia sobre totes les qüestions rellevants sobre el món fundacional.

I si encara no reps les circulars CCF a la teva bústia, no esperis més i subscriu-t’hi!

El passat 29 de desembre, el DOGC va publicar la LLEI 11/2023, del 27 de desembre, de foment de l’associacionisme. Celebrem l’aprovació d’una llei que, tal com destaca el seu preàmbul, busca “valorar i potenciar l’associacionisme, amb l’objectiu d’enfortir-lo, fomentar-ne el creixement i incrementar la consciència social sobre els seus valors i principis a Catalunya”.

Considerem aquesta normativa un instrument eficaç per impulsar mesures i accions concretes que contribueixin al desenvolupament i consolidació del teixit associatiu a Catalunya, reconeixent-lo com a valor públic.

Des de la Coordinadora Catalana de Fundacions, hem participat activament durant tot el procés legislatiu d’aquesta llei, defensant fermament el rol del món fundacional en el marc associatiu del país. La nostra implicació ha inclòs la presentació d’al·legacions, reunions amb diversos partits polítics, i diverses compareixences al Parlament de Catalunya, tot això amb l’objectiu de reforçar i posicionar les nostres propostes i perspectives.

La llei aprovada reflecteix aquest enfocament ampli i reconeix i incorpora de manera específica les fundacions com a actors clau dins l’associacionisme, compartint amb la resta d’entitats els valors, principis i el compromís ètic cap al bé comú.

Com s’exposa al seu Preàmbul I: “Per tant, l’associacionisme l’integren diversos actors que inclouen: les plataformes ciutadanes i els grups socials, amb una gran presència a escala local i territorial i amb capacitat d’autoorganització i d’interlocució; les associacions de base, que utilitzen la forma jurídica de l’associació atès que encaixa amb llurs valors i maneres de fer, i les entitats amb altres formes jurídiques –com ara les fundacions amb finalitats d’enfortiment comunitari, que reben el suport de l’activitat associativa, o les cooperatives sense ànim de lucre– que comparteixen amb les associacions les maneres de fer solidàries, els principis democràtics i el compromís constitutiu amb el bé comú.”

Tanmateix, i malgrat ser una llei que ajudarà a impulsar el desenvolupament del teixit associatiu, des de la CCF lamentem el greuge comparatiu entre els diferents tipus d’entitats que conformen l’associacionisme, en tant que la llei fa un èmfasi especial en el suport i el foment de les associacions, en l’establir que les administracions públiques “han de potenciar les associacions d’una manera preferent”. Des de la CCF, vam defensar una visió més àmplia i inclusiva en aquest punt, reconeixent de manera més justa i equitativa el paper clau que juguen les fundacions, junt amb la resta d’entitats, que contribueixen significativament a l’associacionisme al nostre país.

* Des dels serveis jurídics de la CCF s’ha elaborat una nota informativa amb informació addicional sobre la LLEI 11/2023, del 27 de desembre, de foment de l’associacionisme, un document d’accés exclusiu per a les fundacions associades a la CCF. Trobareu aquesta informació a l’apartat ‘Documents d’interès’ del nostre web.

Esperem que sigui del vostre interès.

* Peu de foto: Helena Solano, responsable dels serveis jurídics de la CCF, va ser al Parlament de Catalunya el passat 21 de desembre durant l’aprovació de la Llei de foment de l’associacionisme, un acte que va comptar amb la participació del Conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, i de representants de diversos grups parlamentaris, i amb l’assistència d’altres entitats del Tercer Sector.

El passat 19 de desembre el Consell de Ministres va aprovar el Real Decreto-ley 6/2023, de 19 de diciembre, mitjançant el qual modifica la Llei de mecenatge, vigent des de fa 21 anys. L’aprovació de la reforma d’aquesta llei es va frustrar la legislatura passada dos dies abans de rebre la conformitat del Senat. Després de ser ratificada al Congrés amb els vots favorables de tots els partits polítics (31 vots) i l’abstenció de Vox (5 abstencions), la reforma es trobava en tràmit a la Cambra Alta quan les dues Cambres es van dissoldre per l’avançament electoral del 23 de juliol. Finalment, el Govern de l’Estat l’ha aprovat com a Reial decret llei amb vigència a partir de l’1 de gener de 2024. Posteriorment, el 10 de gener, el Congrés va convalidar la norma.

El marc jurídic vigent a Espanya per al mecenatge és la ley 49/2002, de 23 de diciembre que actualitzava la ley 30/1994, de Fundaciones y de Incentivos Fiscales a la Participación Privada en Actividades de Interés General, la primera que va incorporar el terme “mecenatge”.

Aquesta reforma incorpora avanços no només quantitatius (deduccions) sinó qualitatius. Suma noves figures del mecenatge que ja existeixen en altres països, com el mecenatge de recompensa – molt rellevant per al sector cultural -, el mecenatge de competències – que reconeix els professionals i empreses que dediquen el seu temps – així com una millora substancial del micromecenatge, tan important per a tantes ONG i per a projectes finançats per múltiples col·lectius de ciutadans, que més genuïnament contribueixen a crear societat civil. Us avancem algunes de les novetats més destacades:

• S’estimula el micromecenatge i s’incrementen els percentatges de deducció: en el cas de persones físiques, s’eleva de 150 a 250 € la base sobre la qual es pot deduir el 80% de la donació de l’IRPF i per la resta n’hi haurà un 40% de deducció (en lloc del 35% vigent). En el cas de persones jurídiques, les deduccions a l’impost sobre societats també passen del 35 al 40%. En tots dos casos, per premiar el mecenatge sostingut, la deducció augmenta al 45% en el cas de persones físiques i al 50% per a les persones jurídiques (tots dos ara al 40%) si, en els dos anys anteriors, s’ha fet la donació a la mateixa entitat almenys pel mateix import.
• S’inclou en el concepte de donació fiscalment deduïble la cessió d’ús de tota mena de mobles i immobles dins del concepte més genèric de donació de drets.
• S’amplia el concepte de conveni de col·laboració incloent-hi de forma expressa les aportacions en espècie inclosa la prestació gratuïta de serveis. El col·laborador podrà a més difondre aquesta col·laboració.
• S’hi inclou l’anomenat mecenatge de reconeixement o recompensa que permet que el donant obtingui retorns simbòlics en forma de contraprestació de béns o serveis, sempre que no representin més del 15% del valor de la donació amb un límit màxim de 25.000 €.
• S’amplien les modalitats d’explotacions econòmiques exemptes, quan siguin desenvolupades per entitats sense ànim de lucre, en les activitats següents: desenvolupament i innovació, prestacions de serveis d’inserció sociolaboral de persones en risc d’exclusió social i d’ensenyament i formació professional vinculades estudiants d’altes capacitats.
• Es reforça l’automatisme per aplicar exempcions de tributs de competència local als béns d’entitats sense ànim de lucre.

* Des dels serveis jurídics de la CCF s’ha elaborat una nota informativa amb informació addicional sobre les novetats d’aquesta reforma, un document d’accés exclusiu per a les fundacions associades a la CCF: Documents d’interès CCF

Sobre aquesta reforma, Eugènia Bieto, presidenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions, destaca que “després de diversos intents fallits, és tracta d’una gran notícia per al sector fundacional i representa un clar avenç, que reconeix i incentiva el compromís de la societat civil amb la filantropia, cosa que, sens dubte, contribuirà a incrementar els recursos de les fundacions i altres entitats del Tercer Sector. Des de la CCF considerem que és també un premi a l’esforç titànic dut a terme durant molts anys pels principals agents del sector per demostrar la necessitat d’aquesta reforma, i al gran consens polític aconseguit”.

La directora de la Fundació Catalunya Cultura, Maite Esteve, afirma que està “feliç per la resposta a una reivindicació històrica a una legislació en matèria de mecenatge que s’adapti al s. XXI, més europea i justa que posa en valor la solidaritat i la participació privada a l’interès públic. Queda camí per recórrer però celebrem el avanç i agraïm a tantes persones que des de múltiples plataformes ho han fet possible”.

Per la seva banda, Glòria Oliver, presidenta de l’Associació Espanyola de Fundraising (AEFr), apunta que “estem segurs que aquesta modificació de la Llei de Mecenatge serà un estímul entre la ciutadania i el sector privat per elevar el valor de les donacions, eina essencial per a la sostenibilitat de les causes dinterès general desenvolupades per les entitats no lucratives”. En aquest sentit, Oliver afirma que aquesta modificació de la Llei suposarà una transformació important per al Tercer Sector, ja que “facilita i reconeix la implicació i el compromís de la ciutadania en els problemes de la societat, des d’una perspectiva d’altruisme i, en definitiva, elevant l’Estat del Benestar”.

L’AEF, l’Asociación Española de Fundaciones, en paraules de la seva presidenta, Pilar García Ceballos-Zúñiga, valora la reforma com a “un important pas en el reconeixement de la tasca imprescindible que les entitats no lucratives (ENL) duen a terme a Espanya per complir els fins d’interès general i esperem que no hi hagi cap problema en la seva convalidació a les Corts. Quan parlem de filantropia i mecenatge parlem d’investigació de malalties, d’inversió en educació i en cultura, de projectes mediambientals, d’inclusió de persones amb discapacitat i moltes altres activitats que milloren la vida de la ciutadania”.

L’aprovació d’aquesta reforma de la llei és el resultat del treball col·lectiu del Tercer Sector, que fa anys que la reclama, i la interlocució amb el Congrés i amb el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública. L’Associació Espanyola de Fundacions (AEF) va liderar la campanya #MecenazgoAquíYAhora, una iniciativa que compta amb la col·laboració de la Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF), l’Asociación Española de Fundraising (AEFr), Asociaciones y Fundaciones Andaluzas (AFA), l’Asociación Valenciana de Fundaciones, el Comité Español de Representantes de Personas con Discapacidad (CERMI), la Fundació Catalunya Cultura – Plataforma per al Mecenatge, la Plataforma del Tercer Sector, la Red de Asociaciones de Investigadores y Científicos en el Exterior (RAICEX), Spain Nab – Consejo Asesor para la Inversión de Impacto y Fundaciones de Navarra.

En el terreny polític, cal reconèixer l’esforç dut a terme pel grup parlamentari del PDeCAT en l’anterior legislatura, especialment dels aleshores diputats Ferran Bel i Sergi Miquel, que van aconseguir un consens polític gairebé total per dur a terme la reforma de la Llei de mecenatge, la qual es va frustar arrel de la convocatòria de les Eleccions Generals.

Peu de foto: visita al Congrés dels Diputats, el mes d’abril de 2023. D’esquerra a dreta: Helena Solano, responsable dels Serveis jurídics de la CCF; Isabel Peñalosa, Directora de RR.II de l’AEF; Sergi Miquel, diputat del PdCAT; Maite Esteve, directora de la Fundació Catalunya Cultura, i Sara Pérez, gerent de la CCF.

A tot l’Estat, només la despesa de les ENL en activitats d’interès general arriba gairebé els 17.000 milions d’euros i, en el cas de les fundacions, en els últims 12 anys s’ha multiplicat per 2,45 el nombre de beneficiaris finals i directes de les seves activitats d’interès general. S’estima que el total del sector fundacional a Espanya va generar més de 27.000 milions d’euros de valor afegit el 2020 (2,4% PIB), i més de 550.000 llocs de treball, 3,4% del total de llocs de treball de jornada completa de l’economia espanyola. L’any 2022 van col·laborar amb alguna entitat el 39% de la població major de 18 anys.

La fundacions en Catalunya

Segons dades de l’Observatori de les Fundacions de la Coordinadora Catalana de Fundacions, a Catalunya hi ha més de 2.000 fundacions actives que duen a terme finalitats d’interès general en sectors com la cultura, l’educació, la salut, l’àmbit social, la recerca, la tecnologia, les universitats o el medi ambient.

El sector fundacional català ocupa més de 96.000 persones (el 2,7% del total d’ocupació a Catalunya) i genera una activitat que es tradueix en 36,7 milions de serveis a persones beneficiàries (4,8 serveis per habitant). Les fundacions concentren més 10.000 M€ en actius i superen els 5.700 M€ ingressats per les seves activitats. El Valor Afegit Brut (*VAB) de les fundacions ascendeix a 3.870 milions d’euros, el 1,9% del VAB total a Catalunya.

El passat 12 de desembre, Sara Pérez, gerent de la CCF, va participar en el debat sobre la Proposició de llei del Tercer Sector celebrat el passat 12 de desembre, durant el qual va compartir la visió del món fundacional sobre aquesta norma i va exposar al·legacions i propostes de modificació.

Aquestes compareixences formen part del pla d’acció de la CCF, que entre els seus objectius té visibilitzar el pes i la importància de les fundacions a la societat, i dur a terme accions d’incidència adreçades a diversos públics d’interès.

El passat 22 de novembre la Comissió d’Educació de la CCF va organitzar la jornada ‘Chat GPT i IA en l’àmbit educatiu: amics o enemics?’, una sessió que es va dur a terme al Col·legi de Llicenciats i durant la qual es va debatre sobre la influència d’aquestes tecnologies en els i les alumnes i la gestió per part dels centres educatius.

La benvinguda i presentació de l’esdeveniment van anar a càrrec de Jacint Bassó, vicedegà del Col·legi de Llicenciats i membre de la Comissió d’Educació de la CCF, i de Sara Pérez, gerent de la CCF, que van presentar els participants per després donar pas a la conferència ‘Alliberant la IA generativa’ que va oferir Beatriz Martín, Chief Digital Officer a BBDO & Proximity i Professora a inDIGITAL | Executive Program Director d’ESADE.

Aquesta primera intervenció es va centrar en el món de la IA generativa, una tecnologia capaç de crear continguts de forma automàtica. Marín va posar-nos en context posant i va posar l’accent en la importància dels avenços que s’estan donant: “Des dels pioners presagis de Turing fins a revolucionàries eines com ChatGPT, contemplem l’alba d’una nova era, que també canviarà l’educació. Però no serà fàcil: prestigiosos experts alerten d’impactes laborals i dilemes ètics. És moment d’un debat assossegat que assenti les bases d’un desenvolupament responsable d’aquest innovador paradigma”.

Durant la seva presentació, també va destacar la necessitat urgent “d’aprendre sobre com integrar aquesta eina als centres educatius de manera responsable. Els docents teniu un paper clau per orientar l’ús d’aquesta tecnologia i aprofitar-ne el potencial transformador. Amb creativitat i sentit crític, hem d’obrir les portes a noves formes d’aprenentatge augmentat per la IA. El futur està a tocar; preparem-nos per rebre’l amb els braços i la ment oberts”.

A continuació, Diana Silva, periodista del Diari Ara especialitzada en educació, va presentar i moderar una taula rodona que va comptar amb la participació de la pròpia Beatriz Martín; de Christian Negre, professor de l’Escola Pia de Calella i docent al màster en “Lideratge de la Innovació Pedagògica i Direcció de Centre Educatius” de Blanquerna; i de Miquel Àngel Prats, coordinador del Màster Universitari “Lideratge de la Innovació Pedagògica i Direcció de Centre Educatius” i professor titular a Blanquerna.

Durant la conversa, els tres participants van aportar la seva visió sobre diverses qüestions d’interès relacionades amb la IA i el Chat GPT, com ara de quina manera cal abordar aquest fenomen dins de l’àmbit educatiu, els reptes i les oportunitats que pot generar la irrupció d’aquestes tecnologies en les aules, o si cal regular-ne l’ús.

Els continguts de les intervencions van posar de relleu que la influència del Chat GPT i la intel·ligència artificial en l’educació és un tema d’interès creixent, i que aquestes tecnologies ja estan condicionant el procés d’aprenenatge de l’alumnat i la relació que tenen amb els i les docents. Es va parlar de diverses potencialitats i avantatges que cal aprofitar, però també es va apuntar que la interacció humana és irreemplaçable i, per tant, és imprescindible utilitzar aquestes tecnologies de forma conscient, mantenint sempre la interacció entre l’alumnat i els docents com a peça clau en l’educació.

La jornada va finalitzar amb el torn de preguntes, durant el qual diversos assistents van traslladar les seves qüestions als ponents, i amb les paraules de Ricard Coma, membre de la Comissió d’Educació i de la Junta directiva de la CCF, encarregat de fer la cloenda de la jornada.

Aquest acte, organitzat per la CCF, es va sumar a les jornades sobre reflexió educativa impulsades pel Col·legi de Llicenciats els dies 24 i 25 de novembre a La Seu d’Urgell i a Andorra, ‘Desmitifiquem la intel·ligència artificial en l’educació: entre alarmes i realitats’.