El proper 31 de maig, Business With Social Value (#BWSV24) celebrarà la seva 11a edició, consolidant-se com una plataforma clau que connecta organitzacions amb un enfoc social i sostenible amb entitats, institucions, organismes i empreses mercantils.
Bona part dels participants que exposen els seus productes i serveis al BWSV són fundacions i altres entitats no lucratives que donen feina a col·lectius en risc d’exclusió. Com en edicions anteriors, des de la CCF col·laborem amb aquest esdeveniment, que tindrà lloc a Hotel Alimara.
Com participar-hi?
Els actes son gratuïts amb un ampli programa que inclou xerrades i dinàmiques de participació per impulsar el contacte i la creació de sinergies entre les persones assistents. És imprescindible la inscripció prèvia per participar en aquesta trobada. .
Per a qualsevol dubte, podeu contactar a l’equip de BWSV mitjançant el següent correu.
Us animem a participar-hi per potenciar la compra social en la vostra fundació i, alhora, ajudar a créixer el sector fundacional!
Esperem que aquesta informació sigui del vostre interès!
Amb l’objectiu de donar resposta a l’interès que han mostrat moltes fundacions en disposar de guies en paper per als membres del seu patronat, fem un sondeig inicial entre totes les fundacions associades, per fer una estimació del nombre total d’exemplars que haurem de reimprimir.
Cost de les guies
Per tal de cobrir les despeses de gestió, impressió i enviament, cada exemplar de la guia tindrà un cost aproximat de 10 € (+ IVA), xifra que podrem concretar una vegada tinguem l’estimació del nombre total d’exemplars a imprimir.
Com demanar-les?
Cal que ens comuniqueu el vostre interès en disposar de més exemplars abans del 15 de maig mitjançant el següent formulari (aquesta comunicació és només orientativa per fer una estimació i no implica compromís de compra):
Us comunicarem el preu final de cada exemplar per tal que pugueu confirmar o ajustar la vostra comanda i realitzar el pagament, i en un termini de 3 a 4 setmanes rebreu els exemplars sol·licitats a la seu de la vostra fundació.
En cas de necessitar més informació, no dubteu en consultar-nos enviant un correu a [email protected]
Presentació pública de la guia, celebrada el passat 10 d’abril a l’auditori de La Pedrera.
Ahir, 7 de maig, vam celebrar a Mataró la primera trobada ‘Fem xarxa, creem oportunitats! La trobada de les fundacions culturals de la província de Barcelona’, un acte que va reunir a 15 fundacions culturals. L’esdeveniment, organitzat per la Comissió de Cultura de la CCF a la Casa Coll i Regàs, de la Fundació Iluro, va comptar amb la participació de representants de fundacions culturals d’àmbits molts diversos, com ara el musical, literari, social, la conservació del medi ambient o el teatral, entre d’altres. Els assistents van tenir l’oportunitat de conèixer altres entitats del sector, inspirar-se amb els projectes presentats i explorar possibles vies de col·laboració.
Marta Ibarz, directora de la Fundació Iluro, i Sara Pérez, gerent de la CCF, van ser les persones encarregades de donar la benvinguda i explicar el context i els objectius de la jornada als assistents.
Després d’un espai breu de presentació de totes les fundacions assistents, quatre fundacions van compartir projectes inspiradors i les claus que els han permès impulsar-los i assolir els seus objectius, un espai presentat i dinamitzat per Valeri Viladrich, gerent de la Fundació Teatre Lliure i membre de la Comissió de Cultura de la CCF.
Fundació Música Simfònica i de Cambra, amb el projecte ‘Música simfònica a l’abast’ a càrrec de Josep Ferré, director artístic de l’entitat.
Fundació Banc de Sabadell, projecte ‘SumArte’, explicat per Judit Vicente, responsable de coordinació de projectes.
Fundació Iluro, amb ‘El Misteri de la Casa Coll i Regàs’, a càrrec de Marta Ibarz, directora de la fundació, i Elisenda Lleonart, guia de al Casa Coll i Regàs.
Fundació Wild Forest, a càrrec de María Figuerola, responsable de conservació, i Anna Villaro, responsable de cooperció i col·laboracions, que van explicar les principals iniciatives que duen a terme.
La segona part de la jornada es va centrar en les taules de treball ‘Reptes, barreres i propostes de solució’, un format que va fomentar el treball en equip i l’intercanvi de coneixement amb l’objectiu que les fundacions compartissin iniciatives i recursos, alhora que van explorar possibles solucions que els ajudin a afrontar els seus reptes.
Amb aquest objectiu els assistents van treballar en tres taules temàtiques de les quals es van extreure un seguit de conclusions, idees força i propostes d’acció, que es van compartir amb tots els assistents en el bloc final de la jornada.
A continuació, destaquem un breu resum del que es va exposar:
• Mecenatge i captació de fons: en aquesta taula es van destacar diversos reptes, com ara poder disposar d’un perfil dins l’equip tècnic que permeti tenir una previsió d’ingressos per saber la sostenibilitat dels projectes; l’augment de les quotes dels socis i col·laboradors, com a acció complementària a la captació de nous afiliats; saber trobar la narrativa dels projectes per poder adaptar els continguts als interessos donants i als potencials col·laboradors; definir les contraprestacions que poden oferir als donants i col·laboradors, i incorporar la sostenibilitat en els projectes culturals.
Algunes de les línies d’acció proposades són personalitzar les propostes, el relat i el contingut que s’elabora per a les potencials empreses donants; dedicar recursos a professionalitzar els equips i esforçar-se en treballar en els cicles dels donants, des de l’inici de la col·laboració, fins que deixen de donar, per millorar processos i trobar oportunitats a l’hora de captar i fidelitzar-los; i treballar una base de dades diferenciada entre socis estables i donants puntuals per tal de conèixer més i millor tots els perfils.
• Comunicació i complicitat social: d’aquesta taula destaquem alguns reptes que es troben les fundacions a l’hora de comunicar, com ara la dificultat de traslladar als públics objectiu el valor i el que aporten les fundacions, així com el valor intangible de la cultura. En aquest sentit, es va apuntar que “és necessari aturar-nos i pensar molt bé com expliquem que tot el que aporta a la societat la cultura, i cal tenir present que el fet de ser fundacions ens posa a un altre nivell”. També es va posar l’accent en la importància de fer-nos preguntes clau, com ara ” Què volem transmetre als demès? i “A qui li volem explicar?”, identificant les diferències entre els possibles interlocutors de les fundacions i la necessitat d’adaptar els missatges. Es va destacar també l’evolució del llenguatge i els nous conceptes que han arribat i que “ens obliguen a fer un esforç per obrir els ulls i adaptar-nos als nous temps per poder comunicar-nos amb els públics actuals”.
• Aliances i treball en xarxa: les fundacions d’aquesta taula van destacar com a principal barrera o dificultat, la dimensió de l’estructura de moltes fundacions, que no permeten dedicar el temps necessari a la creació d’aliances i relacions amb altres agents. Com a possible solució, es va plantejar orientar part de la captació de fons a aconseguir patrocinis que permetin reforçar l’estructura de l’entitat. Com a reptes, es va citar el manteniment en el temps de les aliances que som capaços d’establir i, en alguns casos, vèncer els egos d’alguns entitats a l’hora d’establir col·laboracions. I, com a possibles solucions, es va plantejar la necessitat de comptar amb més espais i eines que permetin fer xarxa i crear connexions amb altres entitats, i disposar de canals que informin de l’actualitat del sector i de les iniciatives de les altres fundacions.
La trobada va finalitzar amb una visita guiada a la Casa Coll i Regàs, una de les joies modernistes de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, que les fundacions assistents van gaudir d’allò més.
Sara Pérez, gerent de la CCF, va valorar de forma molt positiva aquesta primera trobada de les fundacions culturals de la província de Barcelona i va destacar que “ens reforça en el nostre objectiu d’afavorir la col·laboració entre fundacions d’aquest àmbit i en el propòsit de posicionar la cultura com a un element bàsic per al desenvolupament de les persones”.
Compartim la notícia de La Xarxa mitjançant el web de TV Mataró, així com el reportatge que van emetre en el telenotícies del mateix 7 de maig.
En els darrers anys, els models de voluntariat han experimentat una evolució significativa, a causa de diversos factors. Tradicionalment, el voluntariat s’ha vehiculat principalment mitjançant entitats i organitzacions sense ànim de lucre, amb tasques presencials i continuades en el temps.
Actualment, veiem com es van obrint pas formes alternatives de voluntariat, com ara les col·laboracions puntuals, que permeten a les persones participar en activitats específiques i limitades en el temps, sense compromisos a llarg termini. D’altra banda, ha crescut el voluntariat comunitari, gràcies a la implicació de persones que volen millorar les condicions del seu propi entorn sociocultural i facilitar canals d’integració dels veïns i veïnes a la vida social. També veiem com el voluntariat pot esdevenir una eina d’integració i inclusió per a moltes persones, i també el punt de trobada entre el tercer sector i l’àmbit empresarial, mitjançant el voluntariat corporatiu.
Fenòmens com les noves tecnologies i la digitalització també estan contribuint a dibuixar un nou escenari, modificant les vies de comunicació i relació que fins ara han connectat les persones voluntàries amb els projectes i organitzacions socials. Aquesta nova realitat obliga a reflexionar i a replantejar els canals i els processos que utilitzen les entitats, així com la manera de fidelitzar i gestionar la vinculació amb les persones voluntàries.
Tots aquests canvis plantegen reptes i preguntes a les fundacions i altres entitats del tercer sector, a les quals volem donar resposta amb la jornada ‘Redefinint el voluntariat social: Tendències i noves maneres de col·laboració’ que organitzarem el proper 30 de maig mitjançant la Comissió de l’Àmbit Social de la CCF, i la col·laboració de la Federació Catalana del Voluntariat Social i de la Fundació CIC – Coneixement i Cultura.
Aquesta sessió serà també una oportunitat per conèixer iniciatives i bones pràctiques que ens ajudin a entendre cap a on va el voluntariat social i a adaptar-nos a aquesta nova realitat. I ho farem de la mà de fundacions referents del tercer sector i de persones voluntàries que compartiran les seves motivacions i experiències a l’hora de contribuir a la construcció d’una societat més justa i solidària.
PROGRAMA
09.30 h. Recepció i acreditació d’assistents
10.00 h. Benvinguda i salutació de la Fundació CIC
Carles Duarte, director de la Fundació CIC – Coneixement i Cultura.
10.05 h Presentació de la sessió
Eugènia Bieto, presidenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions.
10.10 h. Conferència marc: ‘El voluntariat a Catalunya: una mirada a la situació actual i a les tendències de futur’
Ana Villa, vicepresidenta de la Federació Catalana de Voluntariat Social.
10.45 h. Què ha de tenir en compte una fundació que compta o vol comptar amb voluntariat?
Helena Solano, responsable dels serveis jurídics de la CCF.
11.00 h. Pausa cafè
11.30 h. Taula rodona: ‘Reptes, tendències i noves maneres de col·laboració’
* Modera:Enric Morist, director general de la Fundació Ajuda i Esperança.
Susana Eva, coordinadora del grup de voluntariat d’‘Alella, poble cuidador’.
Natalia Bazzolo, responsable de voluntariat de la Fundació Open Arms.
Marc Farrés, responsable d’espigolaments i aprofitament alimentari de la Fundació Espigoladors.
Mohamed El Amrani, Community Builder a l’equip de la Direcció de Projectes i RR.EE de la Fundació Banc Sabadell.
Jesús Ruiz, director social de la Fundació Malalts Mentals de Catalunya.
12.25 h. Taula rodona: ‘Compromís, diversitat i inclusió de les persones voluntàries’
* Modera:Arantxa de Lara, responsable de l’Àrea Assistencial i Voluntariat de la Fundació Enriqueta Villavecchia.
Carme Purull, voluntària de la Fundació Avismón.
Dani Celma, voluntari de la Fundació Fundesplai.
Roser Brutau, voluntària i vicepresidenta de la Fundació Banc dels Aliments.
Luisa Linares, voluntària de SOM Fundació.
Juanma Martín, responsable de l’àrea social de SOM Fundació.
13.20 h. Cloenda
Marc Viñas, subdirector general de Cooperació Social i Voluntariat, Generalitat de Catalunya.
El Diccionari de la Llengua Catalana de l’IEC defineix el llegat, en la seva primera definició, com «allò que hom llega en el testament o en el codicil» i, en la segona accepció, «allò que una generació llega a una altra». Sovint, quan en l’àmbit de les fundacions i la captació de fons parlem de llegats, només ho fem en relació a la primera accepció. El Col·legi de Notaris de Catalunya va informar que l’any 2022, es van produir 217 testaments amb llegats, tot i representar només el 0,1% dels testaments, per un import de 86M€. Els llegats creixen des de fa anys per raons demogràfiques i de model de família.
Què és una fundació conservadora? És aquella que té com a missió conservar allò de bo que té una societat: res a veure amb el concepte polític de conservador. Les fundacions tenen entre els seus trets la vocació de conservació d’un patrimoni per destinar-lo a una finalitat; en aquest sentit totes les fundacions son conservadores.
Per definir les fundacions i seva missió, es fa una llista de sectors que inclou el benestar, la ciència, l’educació, la cultura, el patrimoni o la salut. Aquestes fundacions solen estar orientades al dia a dia, i cada cop més tenen una lloable vocació d‘innovació. La suma de totes aquestes activitats fundacionals, contribueixen a crear i mantenir aquest “llegat per a les futures generacions” de que parlàvem. Ara bé, no tinc clar que el sector en sigui conscient i ho faci de forma explícita.
El mateix model fundacional de Catalunya i la seva voluntat de permanència, és part d’aquest “llegat”. A tall d’exemple, enguany es celebra el Mil·lenari de Montserrat, l’any 2026 serà el 625 Aniversari de la Fundació Privada Hospital de Sant Pau i el 150 Aniversari del naixement de Pau Casals.
Per què parlem de “llegat”, entès com “allò que una generació llega a una altra”? L’any 1987 vam celebrar els “Som 6 milions”, al 2019 ja érem 7,5 milions, i avui ja som “més de 8 milions”: segurament el 2030 serem prop de 10 milions a Catalunya. A això cal sumar-hi el canvi de model econòmic, la globalització, la tecnologia, el pes del turisme i els seus desequilibris, que fan que sovint tenim la sensació de que no som a casa, de que el “llegat” que deixem s’esvaeix. Que quedi clar; aquest canvi demogràfic és bo, necessari pel país i segurament imprescindible davant la nostra baixa taxa de natalitat, el sobre-envelliment i les economies obertes en les que estem a dia d’avui.
La responsabilitat de mantenir el “llegat” és individual i col·lectiva: com a exemple, darrerament hi ha una tendència a recuperar el passat i publicar la història familiar. És el cas del llibre “Al peu de turó” d’Àngel Font, que amb paraules seves; “cada un d’aquests llibres podria ser una petita part d’un calidoscopi del passat compartit”.
Està clar que el “llegat” també és una responsabilitat col·lectiva, i les administracions tenen molt a dir-hi: ara bé, siguem pràctics, la política està sotmesa al curt termini electoral, al políticament correcte i la tàctica “no en el meu pati” no és la millor eina per protegir el “llegat”. Aquí trobem a faltar la claredat d’idees del Noucentisme. En l’àmbit local pot ser és més fàcil de percebre i de consensuar el llegat. Hi ha bons exemples.
Ni la nostra societat ja no és la mateixa que la del 6 milions d 1987, ni el “llegat” a l’abast és el mateix. Quin paper hi han de jugar la societat i les fundacions? N’hi ha prou amb l’actual “anar fent”?
Quan parlem de preservar el “llegat”, es tendeix a donar-hi solucions basades en la especialització, bé sigui la protecció de la natura, el paisatge, el patrimoni, la llengua o l’educació, mentre que el model social o el model econòmic, part essencial del “llegat”, ha quedat en mans del mercat. El cas més clar l’hem vist darrerament amb els mateixos pagesos, un exemple de la complexitat del mateix concepte de “llegat”: el sol, la terra i el seu ús.
El turisme està fent possible que determinat patrimoni no sols es protegeixi, si no que s’arribi a acabar allò que no tenia final conegut, com és el cas de la Sagrada Família. D’altre patrimoni, rehabilitat i lluent, està net i polit en el garatge: Santes Creus, Poblet i tants altres. La política pública de protecció del patrimoni ha funcionat, però no el foment del seu ús.
Hi ha solucions útils des del sector fundacional a fora que són interessants de conèixer: el National Trust, fundació creada a finals del segle XIX al Regne Unit, per protegir edificis de valor històric i espais naturals. Tenen més de 3,5 milions de socis que paguen una quota assumible, d’uns 100€ a l’any, i un pressupost de més de 110M€. El National Trust també s’ha estès a Itàlia amb el Fondo Ambiente Italiano. Un enfoc semblant en l’àmbit del patrimoni és el del National Heritage (Regne Unit), amb un pressupost de 130M€, i més d’1,1 milions de socis. Ara ja parlen de restaurar patrimoni natural i històric, però també de restaurar les comunitats.
Aquí tenim en nostre National Trust a la Fundació Catalunya la Pedrera gràcies a les iniciatives de començaments dels 2000 sota el nom de Fundació Territori i Paisatge: avui el 3% de territori de Catalunya és propietat de la Fundació i està protegit. Els ingressos del turisme que visita l’edifici emblemàtic de La Pedrera de Gaudí (Casa Milà) ho van fer possible i han permès mantenir aquest compromís: aquí hem tingut sort.
Hi ha poques fundacions a Catalunya que facin una aposta pel salvar el “llegat” i finançar allò que és essencial: el cas de la Fundació Carulla, poques més en podem destacar. Obsessionades darrerament en ser innovadores, no tenim “fundacions conservadores”: més enllà del patrimoni històric hi ha moltes necessitats que es veuen abandonades per un sector públic que no les veu rendibles políticament. És aquí on també cal demanar una aposta de futur a les fundacions i a la societat civil.
El país del 2030 no serà el que som avui: la mateixa llengua no és la del 1996. La pregunta segueix oberta; quin és el llegat que volem deixar? Què és allò que hauria de ser irrenunciable. No soc un expert per respondre-ho.
Aquesta reflexió, que potser respon a l’edat, no té més pretensions: no vol promoure un Club de Picwick sobre el nostre llegat ni solucions com ara un país d’intel·ligència artificial per completar l’actual Catalunya en miniatura.
Després de la presentació organitzada el passat 10 d’abril a l’auditori de La Pedrera, amb l’aforament complet, el proper 10 de maig a les 9.30 h, organitzarem una nova sessió – en aquesta ocasió per mitjans telemàtics – per tal que les persones que no van poder assistir a l’acte presencial tinguin l’oportunitat de conèixer de primera mà aquesta publicació.
La “Guia pràctica per a un patronat efectiu. Liderant fundacions al segle XXI” és una publicació que aborda moltes de les qüestions clau que afecten les més de 2.000 fundacions actives del país, tant des del punt de vista de la governança com des de la responsabilitat jurídica inherent al càrrec de patró o patrona. L’objectiu d’aquesta guia és oferir una visió integral i holística sobre com liderar i impulsar les fundacions, posant el focus en una governança basada en la transparència, la responsabilitat, la professionalitat i en el bé comú com a principi en la presa de decisions.
Amb aquesta sessió – exclusiva per a les fundacions associades a la CCF – donarem a conèixer la guia, així com els seus objectius i els continguts, i ho farem de la mà d’algunes de les persones que l’han fet possible.
PROGRAMA
09.30 h. Benvinguda i marc contextual d’un recurs estratègic per al món fundacional
Eugènia Bieto. Presidenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions
09.40 h. Continguts clau i aspectes metodològics
Sara Pérez. Gerent de la Coordinadora Catalana de Fundacions
10.00 h. Presentació de la ‘Guia pràctica per a un patronat efectiu. Liderant fundacions al segle XXI’
Frederic Cusí i Marc Botella. Consultors d’Inpacte
Helena Solano. Responsable de l’Àrea Jurídica de la CCF
10.50 h. Torn obert de paraules
11.00 h. Fi de la sessió
* Si la teva fundació no és associada a la CCF i vols gaudir d’aquesta presentació, així com d’altres serveis especialitzats per a les fundacions, posa’t en contacte amb nosaltres! Envia un correu a [email protected] o truca’ns al 934 881 480.
El passat 10 d’abril, vàrem presentar la ‘Guia pràctica per a un patronat efectiu. Liderant fundacions al segle XXI’, una publicació que ha generat una gran expectació en el sector i que aborda moltes de les qüestions clau que afecten les més de 2.000 fundacions actives del país.
L’acte, que va exhaurir l’aforament de l’auditori de La Pedrera, va reunir més de 200 fundacions de diversos sectors que van poder conèixer de primera mà una publicació que ofereix una visió integral i holística sobre com liderar i impulsar les fundacions, posant el focus en una governança basada en la transparència, la responsabilitat, la professionalitat i en el bé comú com a principi en la presa de decisions.
A l’inici de l’acte, Eugènia Bieto, presidenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF), va donar la benvinguda i va explicar la importància de comptar amb un nou recurs per al sector fundacional català, que “dona resposta a una demanda, a una necessitat del sector de comptar amb eines a disposició dels patronats, especialment a les presidències, per fer front als reptes actuals i conduir les fundacions cap a un futur més brillant i amb major impacte”.
Tal com indica Bieto, la trobada, així com la pròpia publicació, “posen en valor la figura dels patrons i patrones, un capital humà de gran valor amb una gran dosi de compromís i generositat, persones que formen el màxim òrgan de govern de les fundacions, i són determinants per la seva bona governança”. En aquest sentit, afegeix que “cal reivindicar i fer més visible la figura dels patrons i patrones, perquè, en definitiva, són persones que dediquen el seu temps, el seu coneixement i el seu talent a causes d’interès general de forma altruista i amb una gran dosi de compromís”.
L’acte va comptar també amb la participació de l’Hble. Sra. Gemma Ubasart, Consellera de Justícia, Drets i Memòria, que va adreçar unes paraules als assistents a l’inici de l’acte, i va destacar que “un patronat ben informat fa millors les fundacions, i aquesta guia és un gran actiu que contribueix a aquest propòsit”.
A continuació, Sara Pérez, gerent de la CCF, va explicar el procés d’elaboració de la publicació, destacant a les persones que l’han fet possible, i va desgranar l’estructura i el contingut, així com els principals actius de la guia, que va definir com un “exercici d’intel·ligència col·lectiva”.
La segona part de la sessió va estar protagonitzada per algunes de les persones responsables del contignut d’aquesta guia, que van participar en un diàleg entorn alguns dels principals aspectes als quals dona resposta la publicació i els recursos que aporta a les fundacions.
Frederic Cusí i Marc Botella, socis consultors d’Inpacte Consultoria Social, van conduir la conversa, introduint diverses qüestions, a les quals van donar resposta Elena de Carandini, presidenta de la Fundació Comunitària Raimat Lleida; Jaume Duran, director general de la Fundació Sanitària Mollet, i Helena Solano, responsable dels serveis jurídics de la CCF. Durant el diàleg, els participants van analitzar i reflexionar sobre les claus per liderar una fundació des del patronat; les responsabilitats i deures que implica el càrrec de patró o patrona, o com construir un patronat actiu i compromès amb la missió de la fundació, entre d’altres.
El contingut de la guia ha comptat amb la col·laboració d’altres persones, com Eugènia Bieto, presidenta de la CCF; Cristina Lázaro, responsable del departament jurídic de la Fundació Catalunya La Pedrera, i Luis Tejera, responsable d’Acció Tuïtiva. Servei de Supervisió i Protectorat, com a membres del comitè de suport i seguiment.
La cloenda de l’acte de presentació va anar a càrrec de Carles Ribas, adjunt a la Direcció de la Fundació Catalunya La Pedrera, entitat que ha contribuït al projecte ‘Guia pràctica per a un patronat efectiu. Liderant fundacions al segle XXI’ amb el seu suport i col·laboració. Ribas va posar en valor el fet que el sector compti amb un recurs com la ‘Guia per a un patronat efectiu’, i va compartir amb el públic els quatre principals eixos en els quals es focalitza l’acció de la fundació, i mitjançant els quals l’entitat col·labora amb un gran nombre d’agents de diversos sectors: Boscos de futur, Joves i ciència, Experiències expositives i Envelliment digne.
Nova dada del sector: 15.918 patrones i patrones lideren les més de 2.000 fundacions actives de Catalunya
En el marc de la presentació, el mateix 10 d’abril vàrem fer pública per primera vegada una dada calculada per l’Observatori de Fundacions de la CCF: el nombre de patrons i patrones que formen l’òrgan de govern de les més de 2.098 fundacions actives que hi ha a Catalunya. Es tracta d’una xifra de gran rellevància, per la dada en sí mateixa i el valor que té quantificar el nombre de persones que formen els patronats de les fundacions, i també perquè dibuixa l’univers al qual s’adreça la guia:
Els òrgans de govern de les 2.098 fundacions actives que hi ha a Catalunya (aquelles que presenten els seus estats financers davant del Protectorat de la Generalitat) estan formats per un total de 15.918 patrons i patrones, persones militants de causes d’interès general que dediquen el seu temps, el seu esforç i la seva responsabilitat al bé comú.
De l’anàlisi realitzada, es desprèn també que d’aquestes prop de 16.000 persones, fins a 1.802 participen com a patrons o patrones a més d’una fundació, i que de mitjana, els patronats de les fundacions catalanes estan formats per 8 membres.
Obtenir aquestes dades ha estat una tasca complexa, degut a què algunes fonts públiques a l’abast no inclouen la totalitat del món fundacional. De fet, les prop de 16.000 persones que formen part dels patronats a Catalunya és una xifra de mínims, i augmentaria si tinguéssim en compte que el càlcul s’ha realitzat exclusivament amb les dades de les 2.098 fundacions actives. Si comptéssim la totalitat de fundacions registrades al Protectorat (més de 2.600), la xifra de patrons i patrons i patrones superaria les 21.000 persones.
Vam posar punt i final a l’acte amb un agraïment a totes les persones que van fer possible la presentació de la guia, i al públic que va omplir l’auditori de La Pedrera, tot animant a les fundacions a emprar la guia “com a eina de debat, discussió i treball, per tal de contribuir a tenir una comunitat de fundacions forta i cohesionada”:
La ‘Guia pràctica per a un patronat efectiu. Liderant fundacions al segle XXI’ és una eina al servei de les més de 750 fundacions associades a la Coordinadora Catalana de Fundacions, i es pot consultar en format digital a l’espai ‘Documents d’interès’ del nostre web.
El passat 10 de gener, el Congrés dels Diputats va ratificar el Real Decreto-ley 6/2023, de 19 de diciembre, mitjançant el qual modifica la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de mecenatge. Amb aquesta convalidació, les novetats introduïdes per la reforma de la llei del mecenatge es consoliden i passen a ser definitives des del passat 1 de gener de 2024.
Amb l’objectiu de revisar els diferents tipus d’aportacions que poden rebre les fundacions (conveni, donació, patrocini) i el tractament comptable i fiscal que correspon en cada cas, així com per conèixer les principals novetats de la reforma de la Llei de mecenatge i les millores que suposen respecte a la legislació anterior, el proper 25 d’abril organitzem una nova sessió del Canal Jurídic, amb la col·laboració de Caixa d’Enginyers.
En aquest webinar, compartirem també bones pràctiques de comunicació d’aquests incentius fiscals per a la captació de fons, així com tots aquells recursos que us podem oferir des de la CCF.
Ho farem de la mà de Ferran Busquet, Sòci Director de Busquet, Economistes Auditors Estudi Jurídic, Economista-MBA per Esade i Auditor de comptes, amb la col·laboració d’Helena Solano, responsable de l’àrea jurídica de la CCF.
Aquest webinar s’adreça a totes les persones, professionals o membres del patronat, interessades en conèixer el marc fiscal de les donacions, així com la seva gestió interna i la comunicació als diferents públics de la fundació. La sessió, que s’oferirà en format virtual, és exclusiva per a les fundacions associades (*) a la CCF i es podrà seguir a través de la plataforma Zoom.
* Si la teva fundació no és associada a la CCF i vols gaudir d’aquest webinar, així com d’altres serveis especialitzats per a les fundacions, posa’t en contacte amb nosaltres! Envia un correu a [email protected] o truca’ns al 934 881 480.
PROGRAMA
9.30 h Benvinguda i presentació Sara Pérez – Gerent de la Coordinadora Catalana de Fundacions.
9.35 hLa Llei del mecenatge: qüestions bàsiques i principals reformes Ferran Busquet – Economista-MBA per Esade i Auditor de comptesenar
1. Qüestions essencials:
a. Quina diferència hi ha entre les donacions, els convenis de col·laboració i els contractes de patrocini?
b. Formalització documental i obligacions (certificats, documentació de l’acord, declaracions tributàries, etc.)
2. Principals novetats de la reforma de la Llei de mecenatge:
a. Les donacions
Increment dels incentius fiscals al mecenatge en les donacions de persones físiques i jurídiques.
La cessió d’ús de béns mobles i immobles com a tipologia de donatiu.
El mecenatge de recompensa o reconeixement.
b. Els convenis de col·laboració i els contractes de patrocini
Beneficis fiscals d’ambdues figures.
La prestació de serveis com a mecanisme per a col·laborar amb les entitats beneficiàries del mecenatge.
10. 30 h Bones pràctiques i recursos disponibles
Helena Solano – Responsable de l’àrea jurídica de la CCF.
1. Bones pràctiques de comunicació dels incentius fiscals per a la captació de fons:
Exemples de fundacions que comuniquen els incentius fiscals al web.
2. Com et podem ajudar des de la CCF?
Recursos i models disponibles al web de la CCF
10. 40 h Torn obert de paraules i resolució de dubtes
11.00 hFi de la sessió
Canal Jurídic de la CCF: aquesta sessió forma part dels webinars periòdics que oferim a les fundacions associades des del Canal Jurídic de la CCF, un servei d’informació continuada sobre normatives que afecten les fundacions que té com a objectius:
Fer pedagogia sobre temes jurídics de forma accessible i de la mà de persones expertes.
Refrescar coneixements essencials per verificar que les fundacions estan al dia de les seves obligacions legals.
Facilitar eines i recursos per al compliment de les obligacions legals que afecten el món fundacional.
El Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya és l’òrgan consultiu que assessora el Govern en matèries associatives i de voluntariat. Aquest consell és hereu de la Comissió Rectora del Pla nacional de l’associacionisme i el voluntariat el Consell Català de Voluntariat.
Aquesta llei, entre altres aspectes, defineix les tasques, l’estructura operativa i la composició del Consell de l’Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya.
Aquesta vocalia s’ha incorporat al Ple del Consell a instància de la CCF. Durant el tràmit d’informació pública, vam presentar al·legacions, perquè considerem que és fonamental que les fundacions tinguin una representació amb veu pròpia. Les fundacions i el seu voluntariat són un clar reflex de la potència i la força de la societat civil, i tenen un paper crucial dins l’associacionisme del nostre país.
Des de la nostra posició dins el consell, seguirem treballant per defensar i promoure activament les fundacions en aquest àmbit.
Esperem que aquesta informació sigui del vostre interès!
La transparència no només és un deure legal, és un element fonamental que reforça la relació de confiança entre les fundacions i la societat. A Catalunya, diverses lleis regulen aquest principi i aquesta complexitat normativa planteja alguns reptes importants.
Sovint, la transparència es percep com una obligació legal més (una de tantes amb les que han de complir les fundacions), una càrrega addicional que comporta encara més traves burocràtiques en el dia a dia de les fundacions. Però, malgrat que és ben cert que complir amb aquestes obligacions suposa feina afegida, cal canviar aquesta percepció i entendre la transparència com una oportunitat per donar visibilitat a l’entitat i reforçar la seva confiança amb la societat. No hi ha dubte que, quan les persones poden veure com es gestionen els recursos i quins són els resultats, se senten més segures i disposades a col·laborar.
A més, a través de la publicació i divulgació de les seves activitats i resultats, les fundacions poden rebre retroalimentació de la societat. Això permet identificar àrees o punts de millora per assolir resultats més eficients i un impacte més positiu.
Aquest canvi de paradigma, però, es veu obstaculitzat per la complexa legislació vigent que les fundacions han d’afrontar. En concret, les fundacions es troben sotmeses a diverses normes sobre transparència, com la Llei 21/2014, del 29 de desembre, del protectorat de les fundacions i a l’ORDRE JUS/152/2018, de 12 de setembre, que la desenvolupa. A més, si compleixen certes condicions, com rebre ajudes o subvencions públiques, també es veuran afectades per la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern i el Decret 8/2021, de 9 de febrer, que la desenvolupa.
Al gran volum de normativa general que les fundacions han de complir (obligacions comptables, de protecció de dades, prevenció de blanqueig de capitals, etc.), s’ha de sumar aquesta multitud de normes que imposen diferents nivells de transparència a les fundacions i, alhora, diferents obligacions d’informació. Així doncs, una entitat pot quedar subjecta al compliment de les obligacions de la normativa de transparència però també a les obligacions establertes per la normativa del protectorat. El problema radica, doncs, en el fet que els dos blocs normatius estableixen obligacions que poden ser confluents (tot i amb diferent terminologia), contradictòries i divergents o, inclús, no tenir un criteri equivalent i, per tant, requerir un compliment addicional.
En conseqüència, quan una fundació s’enfronta al compliment d’aquest principi, es troba davant de la dificultat de determinar l’abast de les seves obligacions. Tot això, a més de generar confusió a les entitats obligades, provoca una inseguretat jurídica que les aboca a una situació de vulnerabilitat.
Des de la Coordinadora Catalana de Fundacions compartim aquestes preocupacions. Les fundacions s’enfronten a un creixement del nivell de complexitat normativa i la burocràcia associada. En lloc de simplificar les lleis o fer més comprensibles les normatives existents, sovint s’opta per crear-ne de noves, agreujant així la confusió i la manca de cohesió i coordinació normativa.
És evident que millorar el compliment de les normatives no implica necessàriament desenvolupar-ne de noves, sinó en proporcionar una comprensió clara als subjectes obligats. En cap cas, la manca de claredat normativa hauria de constituir un obstacle per a unes entitats que, malgrat tenir tota la voluntat de complir la norma, es troben desbordades davant aquest allau legal.
En definitiva, la transparència en les fundacions no és només una obligació legal; és també una oportunitat per consolidar les relacions de confiança amb la societat i els grups d’interès. Per aconseguir-ho, és imprescindible una regulació clara i coherent que eviti la proliferació de normatives contradictòries i confuses. D’aquesta manera, les fundacions podran centrar els seus esforços a generar un impacte positiu i contribuir al bé comú, amb el suport i la confiança del nostre entorn.
