‘La solidaritat és cosa de tot l’any’: parlem sobre la transparència de les fundacions amb TVE

TVE Catalunya explica la importànca de la captació de fons per a les fundacions i altres entitats no lucratives. Amb motiu d’aquesta notícia, un equip de TVE ens va visitar per entrevistar la nostra gerent, Sara Pérez, qui va explicar els mecanismes que asseguran el control dels fons que reben les fundacions i la transparència a l’hora de gestionar-los. El vídeo compta també amb testimonis i imatges d’altres entitats, com la Federació Catalana del Voluntariat, la Fundació Comptal, la Fundació Portolà i la Fundació Maresme.

Signem un acord amb BWSV per promoure la compra social entre les fundacions

Us informem que la CCF i Business With Social Value (BWSV) hem signat un conveni de col·laboració per promoure la compra social entre les fundacions.

El Business With Social Value, que tindrà lloc el 2 de juny a l’Hotel Alimara (Barcelona), és un esdeveniment anual que facilita el coneixement dels productes i serveis dels Centres Especials de Treball i Empreses d’Inserció no lucratius entre les entitats, institucions, organismes i empreses mercantils. Des de l’edició del 2016, aquesta iniciativa afegeix l’oferta del Social & Sustainable Tourism per donar a conèixer i facilitar també el contacte amb les empreses que promouen conductes empresarials de turisme Sostenible.

Bona part dels participants que exposen els seus productes i serveis al BWSV són fundacions i altres entitats no lucratives que donen feina a col·lectius en risc d’exclusió.

24è Cafè de la Recerca: ‘Contractació en el marc de la nova Llei de la Ciència’

Com conviuen la darrera reforma laboral i la nova Llei de la ciència? Quines implicacions té per a les fundacions a l’hora de contractar professionals de l’àmbit de la recerca? Com adaptar la política de contractació a les necessitats dels projectes?

Amb l’objectiu de donar resposta a aquestes i altres qüestions d’interès, el dia 23 de març la Comissió de Tecnologia i Recerca de la Coordinadora Catalana de Fundacions va organtizar una edició del Cafè de la Recerca.

Vam comptar amb la participació de dos experts en la matèria: Paco Carretero, Soci director al Bufet Vallbé, i Xavier Altadill, advocat de JDA, van analitzar tres casos pràctics que il·lustren la realitat que es troben moltes fundacions en l’àmbit de la contractació i la gestió de projectes i línies de recerca.

Per part de la Comissió de Tecnologia i Recerca de la CCF van participar-hi Maria Targa, gerent de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), que va fer la benvinguda i conduirà la sessió, i Dolors Mateu, gerent de la Fundació Institut de Ciències Fotòniques (ICFO), que va posar en context la trobada amb la presentació ‘Un any de reforma laboral. Convivència amb la Llei de la Ciència’.

A continuació, compartim el vídeo de la sessió:

Silvina Vázquez: “Seria viable la sanitat catalana sense els recursos de les fundacions?”

Quan valorem la importància real de les coses i el que aporten, sovint, el camí més curt és imaginar un escenari hipotètic en el qual el “què”, de sobte, desapareix o deixa de funcionar. És aleshores quan toca analitzar la nova realitat i les conseqüències de no comptar amb aquest actiu o recurs.

Ras i curt, aquest és l’exercici que hem fet des de la Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF) quan ens hem preguntat quin és el pes de les fundacions de salut en el sistema sanitari català, i si aquest seria viable sense els recursos que aporten les entitats sense afany de lucre

“Les fundacions de salut aportenentre el 19 i el 34% dels recursos sanitaris”

A partir d’aquí, ens podem fer moltes preguntes: Què aporten les fundacions de salut? Què passaria si no existissin? Quins territoris es quedarien sense hospital de referència? Què suposaria pel sistema sanitari cobrir aquest forat?

Per donar-hi resposta de la forma més empírica possible, proposo que ens endinsem en el terreny dels números, i ho fem partint d’una dada en forma de titular: Les fundacions de salut aporten entre el 19 i el 34% dels recursos sanitaris. I això s’explica amb les següents xifres (*):

· De les més de 100.000 persones assalariades del sistema sanitari, fins a 24.824 (25,5%) pertanyen a fundacions.

· Un 17,6% dels llits hospitalaris de Catalunya (6.292 llits) pertanyen a fundacions de salut.

· Un 28,1% de les altes d’hospitalització (268.951) són relatives a les fundacions de salut.

· El 33,8% de les urgències ateses són realitzades per fundacions de salut.

· Un 24,6% dels quiròfans a Catalunya (188) pertanyen a les fundacions de salut.

Aquestes dades les vàrem exposar a la jornada Les fundacions de salut a Catalunya: servei públic, arrelament i tradició, organitzada per la CCF el passat 29 de març, una trobada en què vam plantejar un supòsit que lliga amb l’exercici amb el qual he començat aquest article: Què passaria si les fundacions hospitalàries deixessin de funcionar? Si això succeís, fins a 7 comarques catalanes es quedarien sense hospital de referència: l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Ripollès, el Bages, el Vallès Oriental i l’Alt Urgell.

Cal tenir en compte que les fundacions hospitalàries, alhora, donen servei a altres comarques limítrofes que no tenen dispositiu hospitalari, per tant, la dependència d’aquests equipaments és encara major.

“Què passaria si les fundacions hospitalàries deixessin de funcionar? Si això succeís, fins a 7 comarques catalanes es quedarien sense hospital de referència”

Però no parlem només d’hospitals, atès que ara la majoria de les fundacions de l’àmbit de la salut tenen diferents línies assistencials, com l’assistència primària (20%), atenció a la salut mental (31,1%), l’atenció sociosanitària (57,8%) o la mateixa atenció hospitalària (55,6%).

Dit això, podem dir que les fundacions de salut representen una de les millors expressions de la col·laboració publicoprivada sense afany de lucre – també denominada col·laboració publicosocial o publicocomunitària – i demostren el seu determinat rol a l’hora d’assegurar una sanitat pública universal i de qualitat.

Mirant enrere, ja abans de l’existència de l’Estat, el desenvolupament de la societat civil de Catalunya amb vocació de servei públic i de les ordres religioses va permetre donar resposta a les necessitats d’atenció de les persones, una atenció duta a terme en molts casos per fundacions centenàries que avui formen part activa del sistema públic de salut.

“Les fundacions de salut representen una de les millors expressions de la col·laboració publicoprivada sense afany de lucre”

Fa anys que aquestes fundacions arriben allà on no ho fa l’Administració, i s’han integrat a la xarxa pública de salut esdevenint en peça clau per garantir la capil·laritat del sistema sanitari i la cobertura de tot el territori.

Catalunya és un exemple de cooperació intersectorial i, en aquest context, l’àmbit de la salut pot considerar-se com a un referent de la col·laboració entre l’administració pública i les entitats del Tercer Sector, gràcies a la qual s’ha pogut desplegar un model sanitari idiosincràtic i vertebrador que forma part de la història del país.

“L’àmbit de la salut pot considerar-se com a un referent de la col·laboració entre l’administració pública i les entitats del Tercer Sector”

Com a única entitat que representa el sector fundacional a Catalunya, la CCF treballa agosaradament per garantir la continuïtat dels serveis públics que presten les fundacions, veritables instruments de la societat civil al servei de les persones. Des de l’Observatori de Fundacions, a més, contribuïm a aquesta realitat facilitant les dades i el coneixement necessaris perquè es reconegui la seva valuosa tasca.

La voluntat de les fundacions de salut, així com la resta del món fundacional, és continuar prestant servei públic i d’alt valor afegit, ara i en el futur, i per això és imprescindible comptar amb la complicitat i la col·laboració de tots els actors possibles i caminar en la mateixa direcció.

*Font: Idescat, Protectorat de Fundacions, Central de Balanços del Servei Català de la Salut. Dades corresponents als anys 2017 i 2018.

Jornada ‘La importància de mesurar l’impacte social de les fundacions’

El passat 9 de febrer, la Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF), a través de la Comissó de l’Àmbit Social, va organitzar la jornada ‘La importància de mesurar l’impacte social de les fundacions’, un acte que va reunir a més de 150 professionals, entitats i representants del Tercer Sector i les institucions públiques. L’acte va generar molta expectació entre un públic interessat en conèixer què és exactament la mesura de l’impacte social, i com s’ho fan les entitats no lucratives per identificar els efectes positius que té la seva activitat en les persones i en el conjunt de la societat.

La jornada, celebrada al Palau Macaya, va comptar amb la participació de persones expertes en el mesurament i la gestió de l’impacte social que han explicat el marc teòric i les diverses metodologies existents d’una pràctica cada cop més estesa entre les entitats no lucratives.

Sara Pérez, gerent de la CCF, va presentar l’acte i va donar la benvinguda als assistents, per després donar pas a la ponència inaugural que va anar a càrrec de la Lisa Hehenberger, professora i directora d’Esade Center for Social Impact. A partir del títol ‘Què és i què no és impacte per a les fundacions’, va donar a conèixer les diferents eines i recursos existents, i ha explicat en quin punt es troba el sector fundacional a l’hora de mesurar el seu impacte social.

Segons Hehenberger, “el mesurament i la gestió de l’impacte no és una tasca puntual, sinó un procés continu, un camí a recórrer”. En aquest sentit, ha afegit que “el MGI (Mesurament i Gestió d’Impacte) va més enllà d’una simple rendició de comptes, és una eina per aprendre i millorar, per maximitzar l’impacte”.

Durant la seva intervenció va incidir també en la importància d’integrar la mesura i la gestió de l’impacte com a un element transversal en les fundacions: “Hi ha múltiples eines de MGI, però el més important no és el mètode que s’escull, sinó com l’organització adopta una cultura de l’impacte”.

En la segona part de la jornada els assistents van poder conèixer de primera mà els casos de fundacions catalanes que ja han estandarditzat metodologies que els permeten obtenir dades sobre els efectes de la seva acció social en els seus públics i el seu entorn.

La taula rodona: ‘Com ho està fent el sector? Experiències, reptes i oportunitats en la mesura de l’impacte social’, va començar amb la presentació de la Patricia Pólvora, Cofundadora i consultora SROI – The Social Consulting Agency, que va compartir la seva experiència professional a l’hora de guiar a entitats que volen començar a mesurar el seu impacte social.

Pólvora va subratllar que parlar de mesura d’impacte social “va molt més enllà de reportar el nombre de beneficiaris (que seria com fem de bé la nostra feina, però no ens indica res sobre l’impacte que hem generat), ja que l’impacte real es troba en el canvi que provoquem en el benestar en les persones”. En aquest mateix sentit, va afegir que “cada dia les nostres accions i activitats canvien les persones i el món. Si no mesurem l’impacte, no entendrem quins canvis hem generat i quin punt de vista tenen les altres persones”.

Tot seguit vàrem poder conèixer l’experiència de dues fundacions. D’una banda, Paola Jubert, directora de la Fundació Jubert Figueras, va explicar com donen resposta des de l’entitat a la pregunta ‘Quin és el nostre impacte en l’economia i el benestar social?’.

Jubert va destacar que elaborar una teoria del canvi els ha permès “identificar molts més beneficiaris de la nostra acció i del veritable impacte social de la fundació”. D’altra banda, va apuntar també que “mesurar l’impacte és una eina per a poder exercir reivindicacions institucionals de noves polítiques públiques, basant-les en la constatació empírica de l’aportació social i territorial que genera la nostra feina”.

En aquest context, va aportar una xifra que fa palesa la importància de comptar amb dades sobre el retorn de l’acció de les entitats. Segons l’estudi de mesura d’impacte que han aplicat a la Fundació Jubert Figueras, “de cada euro rebut retornem a la societat – com a pagament directe o com estalvi – més de 7 euros”.

En el marc de la taula rodona, vam tenir l’oportunitat d’apendre de l’experiència d’una altra entitat, la Fundació Foment de l’Habitatge Social, que de la mà del seu director, Sergio Rodríguez, va argumentar el títol de la seva presentació: “Les fundacions hem de retre comptes del sentit de la nostra existència”.

Rodríguez va posar de relleu la importància “d’analitzar el context en què ens movem per mesurar l’impacte i d’adaptar-se”. D’altra banda, posant el focus en el factor humà, va definir com a “fonamental” la implicació de l’equip de treball en la gestió de la mesura de l’impacte. En la seva intervenció va descriure la mesura d’impacte com a un “aprenentatge i una adaptació continus, no pot pensar-se com una foto immòbil”.

Després del bloc final de preguntes i el debat entre les fundacions, es va arribat al final de la jornada amb la cloenda institucional, a càrrec de la Glòria Oliver, vicepresidenta 1a de la Coordinadora Catalana de Fundacions, i de Lluís Torrens, secretari d’Afers Socials i Famílies del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya.

Glòria Oliver va posar en valor el pes del sector fundacional català: “Les fundacions constitueixen un actiu fonamental de la nostra societat. Hi ha més de 2.000 fundacions actives a Catalunya, de les quals el 41% pertany a l’àmbit social”. D’altra banda, va remarcar que “és imprescindible i prioritari que les fundacions mesurin i comparteixin el valor d’allò que aporten a la societat, per promoure el canvi transformador cap a una societat més justa i més digna”.

Per la seva banda, Lluís Torrents, va afirmar durant la seva intervenció que “el futur passa per una col·laboració entre l’àmbit públic i el món fundacional que miri per l’interès general, un treball conjunt en el qual és fonamental mesurar l’impacte que genera en la societat”.


A continuació, us facilitem alguns recursos relacionats amb la jornada:

 

Acord de col·laboració amb l’Asociación Española de Fundraising en benefici del sector fundacional

El passat 2 de febrer vam signar un conveni de col·laboració amb l’Asociación Española de Fundraising (AEFr) amb l’objectiu d’establir projectes de cooperació en benefici de les fundacions i de la societat en general.

Ambdues organitzacions tenim interessos comuns, com ara la millora del marc normatiu aplicable a les fundacions, el foment de la visibilitat i el reconeixement de les entitats no lucratives per part la societat. D’altra banda, treballem per la millora dels serveis i les activitats que duem a terme en benefici de les respectives entitats associades.

En el context d’aquest l’acord, l’AEFr i la CCF ens comprometem a col·laborar en l’elaboració de propostes davant dels governs o les administracions públiques de qualsevol àmbit en les matèries d’interès comú amb l’objectiu de traslladar-los de manera unívoca els interessos i les necessitats del sector fundacional.

D’altra banda, les dues entitats compartim l’interès i la voluntat d’establir altres projectes de col·laboració en àrees com la formació per a la professionalització de la captació de fons a tot l’Estat.

Des de la CCF creiem que aquest tipus d’aliances són una gran notícia en tant que obren la porta a crear sinergies i generar oportunitats en favor de totes les fundacions associades.

Compartim una foto del moment en què Eugènia Bieto, presidenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions, i Glòria Oliver, presidenta de l’Asociación Española de Fundraising, formalitzen l’acord a la seu de la Fundació Pasqual Maragall.

Signem un conveni de col·laboració amb CaixaBank per impulsar el sector fundacional

Amb aquest acord, la CCF té la voluntat de millorar la seva oferta de serveis i avantatges per a les fundacions sòcies, tot facilitant l’accés a productes que cobreixin les necessitats financeres de la seva activitat.

D’altra banda, en el marc del conveni es contempla la possibilitat d’organitzar activitats en què les dues entitats facilitin continguts d’interès per a les fundacions, així com informació sobre els serveis i possibles beneficis que poden obtenir.

Des de la CCF apostem per aliances que obren la porta a crear sinergies en favor de totes les fundacions associades.

Eugènia Bieto, presidenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions, i Patricia Trillo, directora del Centre d’Institucions de CaixaBank a Barcelona, van formalitzar l’acord entre ambdues entitats.