Publiquem un nou Apunt de l‘Observatori de Fundacions de la CCF, dins la sèrie de lliuraments periòdics que us facilitem amb dades del sector amb els quals volem proporcionar un marc de referència per a la gestió i el dia a dia de les fundacions.
Sota el títol ‘Els ajuts i donacions al medi ambient de les fundacions europees’, aquest nou apunt es focalitza en els imports dels fons destinats a iniciatives de sostenibilitat mediambiental per part de 126 fundacions europees l’any 2021. Aquests resultats provenen de l’informe Environmental Funding by European Foundations, realitzat per Philea, associació filantròpica de caràcter internacional integrada per diverses fundacions i entitats no lucratives europees.
Com es pot apreciar, les àrees prioritàries a l’hora de destinar fons i ajuts per part de les fundacions que han participat a l’estudi, són: en primer lloc, el clima i l’atmosfera (amb 393 M€); en segon, la biodiversitat (258 M€) i, en tercer, l’energia (231 M€). Cal destacar que la suma dels imports d’aquestes tres categories (882 M€) supera amb escreix la suma de la resta de les deu categories (676 M€) amb unes assignacions d’ajuts i donacions més minses.
* Els Apunts de l’Observatori de Fundacions (OdF) es van crear amb el propòsit d’establir un canal de connexió i de distribució de dades en format de butlletí que visibilitzi la producció de dades de l’OdF com a plataforma de recerca i pensament sobre el món fundacional.
El 29 de maig passat va saltar la notícia. Convocatòria d’eleccions generals i, en qüestió de minuts, el calendari, les prioritats polítiques i les tertúlies es revolucionen i fixen la vista en una data, el proper 23 juliol.
Les implicacions d’unes eleccions són nombroses i de diversa consideració. Deixant de banda els relats polítics que aquests dies monopolitzen els mitjans de comunicació, cal parlar d’una conseqüència que ha passat desapercebuda, però que ha provocat un gran daltabaix en molts àmbits: l’aturada dels projectes legislatius que estaven en marxa. En alguns casos, com el que ens ocupa, el procés legislatiu es va aturar a només 48 hores del seu tràmit final al Senat.
Parlem de la reforma de la Llei 49/2002, del 23 de desembre, de Règim Fiscal de les Entitats sense Finalitats Lucratives i dels Incentius Fiscals al Mecenatge, un canvi legislatiu que s’havia aconseguit després d’anys de treball conjunt dels principals agents del Tercer Sector, i que va ser aprovat al Congrés el 26 d’abril passat amb el suport de tots els grups parlamentaris i l’abstenció d’un únic partit (Vox).
L’aturada d’aquesta reforma just abans de la seva tramitació al Senat frustra novament les expectatives d’un sector fundacional format per més de 10.000 entitats no lucratives que ja comptaven amb les millores fiscals aprovades al Congrés en els seus pressupostos del 2024.
Amb aquest escenari, l’única possibilitat de tirar endavant la reforma a curt termini hauria estat que el Govern la tramités amb un decret llei. A pocs dies de les eleccions, i sense cap senyal que ens faci albirar l’aprovació de la reforma, veiem amb perplexitat com una qüestió que fa unes setmanes va assolir un consens polític gairebé total, torna ara a l’agenda política i és motiu de debat en el marc de la campanya electoral.
Amb tot, són moltes les raons que ens empenyen a pensar que no es deixarà perdre la feina duta a terme. En destaco tres:
Es tracta d’una reforma que contribuiria a augmentar els recursos de les entitats que treballen per millorar la qualitat de vida de milions de persones.
Aquesta és una reforma molt esperada que aconseguiria avanços quantitatius (deduccions), però també qualitatius: incorpora noves figures del mecenatge que ja existeixen en altres països.
Un marc fiscal que incentiva la filantropia augmenta el benefici social que, altrament, l’Administració hauria de cobrir a través de despesa directa. Les donacions fomenten la solidaritat i redueixen la desigualtat.
Parlar de filantropia i mecenatge és sinònim de recerca per a la cura de malalties, de cohesió social, d’inversió en educació i en cultura, de protecció del medi ambient, d’inclusió de persones amb discapacitat o de lluita contra la discriminació, entre altres finalitats que milloren la vida de la ciutadania i defensen els seus drets. Parlem, en definitiva, del resultat del compromís de la societat civil, de l’altruisme i de la sensibilitat individual i social.
Perquè hi ha consens polític per reformar la llei i no ens podem permetre tornar a la casella de sortida, des del món fundacional demanem que s’aprofiti la feina feta i que es facin les passes necessàries per tal que la reforma torni a les Corts Generals abans del proper 31 de desembre. Perquè els milers d’entitats no lucratives i els milions de beneficiaris a qui presten servei necessiten una Llei de mecenatge digna. Perquè la filantropia i el mecenatge són molt més que un tema a debatre durant la campanya electoral.
El passat 13 de juliol vam celebrar la Trobada Intercomissions, una jornada anual molt especial per a l’entitat en què els membres de les comissions de la CCF tenen l’oportunitat de fer xarxa, compartir experiències i intercanviar coneixement.
L’esdeveniment, celebrat a la seu de la Fundació Pasqual Maragall, va comptar amb la participació de més de 50 representants de fundacions dels sector, membres de les sis comissions de l’entitat: àmbit social, cultura, educació, tecnologia i recerca, salut i universitats. També van participar-hi membres de la Junta Directiva de la CCF, que abans de la trobada havien celebrat la seva reunió mensual en el mateix emplaçament.
La trobada va començar amb un dinar-networking, moment en què els membres de les comissions van tenir l’oportunitat d’interactuar i conèixer fundacions d’altres àmbits, i també van poder saber més sobre la Fundació Pasqual Maragall de la mà de Glòria Oliver, gerent de l’entitat i vicepresidenta 1a de la CCF, qui va donar la benvinguda als presents.
A continuació, Sara Pérez, gerent de la CCF, i Marta Esteve, directora de la Fundació Carulla, membre de la Comissió de Cultura i de la Junta Directiva de la CCF, van explicar el funcionament de la dinàmica de grups mitjançant la qual els assistents van treballar tres qüestions estratègiques per a l’entitat, i van fer-ho partint de tres preguntes clau:
• Què podem fer perquè les comissions treballin de forma intersectorial? • Com podem incentivar la participació dels socis a la CCF des de les Comissions? • Quins són els principals actius i missatges que defineixen el sector fundacional?
Dividits en sis grups, i moderats per membres de la CCF, els participants van aportar idees per tal de donar resposta als tres reptes plantejats. Van fer-ho mitjançant una metodologia creativa que va facilitar la recollida de propostes, així com el seu posterior desenvolupament, tot en un ambient distés on va predominar la inspiració, el treball en equip i la co-creació. Cada grup va escollir una persona portaveu que va exposar les conclusions i les idees més destacades en la sessió plenària. Va ser el moment de compartir el resultat del procés previ i de descobrir tot el potencial creatiu, la proactivitat i la implicació de les comissions de la CCF.
La trobada va finalitzar amb les paraules d’Eugènia Bieto, presidenta de l’entitat, qui va agrair la participació de totes les fundacions que van assistir a la trobada, així com la col·laboració en la preparació de la dinàmica de grups de la Marta Esteve. També va destacar la gran feina de l’equip de la fundació El Llindar, responsable del càtering, i va fer una menció especial a l’equip de la Fundació Pasqual Maragall i a la seva gerent, Glòria Oliver, per cedir les instal·lacions de la seva seu i acollir-nos durant la jornada.
Gràcies a totes i tots per demostrar, una vegada més, el compromís, l’energia, la diversitat i el potencial del sector fundacional a l’hora de construir una societat millor.
Àlbum de fotos: fes clic al següent mosaic i accedeix al nostre compte de Flickr per veure una selecció de fotos de la trobada!
Us presentem el Flaix número 4, realitzat per l’Observatori de Fundacions de la CCF, un nou lliurament de la col·lecció ‘Instantànies del sector fundacional’ que, en aquesta ocasió, analitza el grau de compliment normatiu de les fundacions catalanes i aporta dades sobre qüestions relacionades amb les obligacions de transparència, les persones treballadores i les mesures de prevenció, control i supervisió de risc.
Les dades que presentem s’han obtingut a partir d’una enquesta realitzada durant el mes de maig que ha proporcionat un total de 138 respostes. Els resultats de l’enquesta es divideixen en tres categories principals a partir de l’anàlisi de:
Compliment de les obligacions generals de transparència.
Compliment de les obligacions per a les fundacions que tenen persones treballadores, amb dos subtítols específics: les obligacions generals per a totes les fundacions amb personal i les obligacions per a aquelles amb 50 o més persones treballadores.
Mesures de prevenció, control i supervisió de riscos.
Amb el Flaix 4 a la mà, una de les principals conclusions que podem extreure és que hi ha un bon nivell de compliment normatiu per part de les fundacions, tot i que també s’han detectat alguns punts que posen de manifest la necessitat de prendre mesures de suport i informació al sector, en àrees com:
Informe govern corporatiu
Desconnexió digital
No discriminació LGTBIQ+
Prevenció blanqueig de capitals
Prevenció riscos penals
Com a Coordinadora Catalana de Fundacions, reafirmem el nostre compromís d’ajudar, assessorar i proporcionar les eines necessàries per seguir promovent un alt nivell de compliment normatiu en les fundacions. A continuació, us podeu descarregar una infografia amb els resultats més significatius del Flaix número 4: ‘Compliment normatiu de les fundacions’. Feu-hi una ullada!
El 29 de juny vàrem participar en la sessió ‘Compliance de fundacions i incidència en la responsabilitat dels patrons’ organitzada pel despatx Uría Menéndez, un esdeveniment que va comptar amb l’assistència de prop de 100 fundacions, així com d’altres entitats i professionals, interessats en conèixer dades clau sobre el grau de compliment normatiu de les fundacions catalanes.
A l’acte van intervenir Pilar Garcia Cruz, responsable de l’assessoria jurídica del Departament de Justícia de la Generalitat, Alexandra Molina-Martell, counsel de Uría Menéndez, i la nostra presidenta, Eugènia Bieto, que va compartir una presentació amb les principals conclusions de l’anàlisi realitzat per l’Observatori de Fundacions amb xifres sobre qüestions relacionades amb les obligacions de transparència, les persones treballadores i les mesures de prevenció, control i supervisió de risc que apliquen les fundacions. Podeu accedir a aquestes i altres dades d’interès consultant el Flaix número 4: ‘Compliment normatiu de les fundacions’ publicat recentment al nostre web.
La col·laboració en aquesta jornada forma part de la nostra voluntat de teixir aliances amb actors estratègics que generen valor al sector fundacional.
Compartim la Memòria d’activitats 2022, un recull amb les principals fites assolides per la Coordinadora Catalana de Fundacions que és alhora un exercici de transparència i de rendició de comptes davant de les fundacions associades, les administracions, els grups d’interès i el conjunt de la societat.
Aquestes pàgines són també un reflex de la vitalitat del sector fundacional de Catalunya, del treball i l’esforç de la nostra entitat i de la decidida voluntat d’aportar valor als nostres associats.
Us animem a llegir la memòria i a conèixer en detall la feina duta a terme durant un any en què hem seguit representant i defensant les fundacions, tot reivindicant la seva contribució al progrés i el benestar de les persones. A continuació, resumim els darrers 12 mesos mitjançant set destacats:
Seguim creixent! 726 fundacions associades
El 2022 la nostra comunitat ha arribat a les 726 fundacions associades que representen diversos sectors d’activitat la xifra més gran de la història de la CCF.
Defensem les fundacions i sensibilitzem la societat
Hem continuat impulsant accions de sensibilització i incidència amb l’objectiu de defensar els interessos del món fundacional, tant en l’àmbit autonòmic com l’estatal.
Consolidem el model de formació ‘A2: Aprèn i Aplica’
Hem potenciat la nostra formació per capacitar i impulsar el món fundacional, amb més de 400 alumnes formats.
Generem coneixement amb l’Observatori de Fundacions
L’Observatori de Fundacions ha seguit publicant dades i informes que demostren el pes del sector fundacional en la societat.
Comissions sectorials, el motor de la CCF
Les comissions, amb la recent creació de la Comissió de Fundacions Universitàries, ens han permès debatre, generar sinergies i afavorir el treball en xarxa.
Creix l’equip tècnic de la CCF: impulsem l’àrea jurídica i la de comunicació
Hem ampliat l’equip amb dues incorporacions que ens permetran potenciar l’àrea jurídica i la de comunicació.
Nova Junta Directiva
Aquest any hem renovat l’òrgan de govern amb nous membres, encapçalats per la nova presidenta, Eugènia Bieto.
Vàrem tancar el 2022 assolint els objectius que ens havíem fixat, fet que ens empeny a mirar al futur i a dibuixar el full de ruta que guiarà els propers anys de la CCF. En aquest sentit, volem fer un merescut reconeixement a totes les persones, fundacions, entitats i empreses que durant el 2022 heu contribuït a l’assoliment dels objectius de la CCF. Sense la vostra col·laboració, moltes de les fites, projectes i activitats que expliquem en aquesta memòria no haguessin estat possibles.
Us encoratgem a seguir sumant i a formar part del canvi que ha de contribuir a la construcció d’una societat més justa i digna.
A tots i totes, gràcies per ajudar-nos a arribar més lluny!
A la seu de la Coordinadora hi ha prestatgeries plenes de llibres, anuaris i tota mena de publicacions del món fundacional. A la nostra particular biblioteca s’hi poden trobar algunes obres especials, tant per la rellevància de l’autor o autora, com per allò que explica i, sobretot, la generositat amb la qual ho fa.
És el cas del llibre “He tingut sort amb la gent que he conegut”. Una petita crònica personal (Grup Enciclopèdia, 2019), de Jordi Porta, filòsof, activista de diverses causes i impulsor d’entitats, fundacions, institucions i iniciatives sense les quals no es pot explicar la història recent del teixit associatiu, fundacional, cultural i social del nostre país.
Fa uns dies vam assabentar-nos de la trista notícia de la seva mort, a l’edat de 86 anys, una pèrdua que ha generat un dol compartit en moltes persones i entitats del Tercer Sector. En Jordi, en tant que director de la Fundació Jaume Bofill, va ser una de les persones determinants, juntament amb el Josep M. Vilaseca, en la creació de l’Associació de Dirigents de les Fundacions Catalanes (ADIFUCA) als anys 70 i 80, que va ser la llavor de la Coordinadora Catalana de Fundacions.
Això és només un exemple de la rellevància i la petjada que ha deixat el Jordi en molts àmbits i entitats. A banda de la Fundació Jaume Bofill i la Coordinadora, durant la seva prolífica trajectòria va liderar o impulsar diverses organitzacions, com ara Òmnium Cultural, la Plataforma per la Llengua, la Fundació Enciclopèdia Catalana, el Centre Unesco de Catalunya, l’Opinió Catalana, Fundació Congrés de Cultura Catalana o el Síndic de Greuges de la UAB, entre moltes altres organitzacions que figuren al llibre que avui tornem a llegir.
Amb aquest senzill però sentit article, volem fer un merescut reconeixement a la importància de la figura de Jordi Porta entre les fundacions catalanes, i deixar constància de la gran estima personal que va guanyar-se dins la nostra organització, amb el seu tarannà i la seva bonhomia.
La Junta Directiva i l’equip de la Coordinadora Catalana de Fundacions, fem arribar tot el nostre escalf a la seva família, així com a la comunitat de la Fundació Jaume Bofill, i a totes les persones que van tenir la sort de conèixer-lo i estimar-lo.
Gràcies per tot el que has donat a la societat. Contents i agraïts d’haver-te trobat. La sort ha estat nostra, Jordi.
Avui, 15 de juny, s’ha constituït el Consell Institucional de la CCF, un òrgan consultiu que ens permet mantenir a prop a aquelles persones que han estat a la presidència o la vicepresidència de l’entitat i que, amb el seu saber i experiència, ens acompanyen en el present i el futur de la nostra organització.
Compartim una foto de l’acte de constitució del Consell Institucional, amb els membres que el formen actualment (d’esquerra a dreta):
Pere Fàbregas (president de 2014 a 2022)
Eugènia Bieto (presidenta des de 2022)
David Parcerisas (vicepresident de 2009 a 2014 i de 2018 a 2020)
Manel Valls (vicepresident de 2018 a 2020)
Begonya Gasch (vicepresidenta de 2014 a 2018)
Tal i com s’indica a l’article 14 dels estatuts de la CCF, el Consell Institucional escollirà un/a president/a entre els seus membres, que tindrà la seva representació. D’altra banda, es podran sotmetre al Consell Institucional tots els assumptes que la Junta Directiva estimi convenient, per tal que emeti de manera col·legiada la seva opinió o realitzi l’informe corresponent, que no tindrà caràcter vinculant.
Aquest òrgan també podrà assumir les funcions de Junta Electoral en els processos d’eleccions i ser l’organisme instructor en els procediments sancionadors previstos en l’article 4 dels Estatuts. Els membres del Consell Institucional podran ser convidats a assistir a les reunions de l’Assemblea General amb veu i sense vot.
Des d’aquí els hi agraïm la seva implicació a les persones que formen part del Consell Institucional, així com la seva gran tasca al servei de la Coordinadora Catalana de Fundacion i del món fundacional. Gràcies per ser-hi!
• Es frustra la reforma de la Llei de mecenatge 48 hores abans de ser aprovada. Després de ser ratificada al Congrés, la reforma es trobava en tràmit al Senat quan les dues Cambres es van dissoldre pel 23J
• La reforma és fruit del consens del sector i havia aconseguit pràcticament la unanimitat de tots els grups parlamentaris
• El sector fundacional, format per més de 10.000 entitats, demana formalment al Govern de l’Estat que tramiti la reforma d’una llei molt esperada pel Tercer Sector que contribuiria a millorar la qualitat de vida de milions de persones
L’aprovació de la reforma de la Llei de mecenatge s’ha aturat a causa de l’avançament de les eleccions generals del proper 23 de juliol. Aquesta reforma, aprovada al Congrés dels Diputats el 26 d’abril passat amb el suport de tots els grups parlamentaris i l’abstenció d’un únic partit (Vox), estava en tràmit d’aprovació al Senat, previst pel dimecres 31 de maig. Gràcies al consens generat a la Cambra Baixa, no s’esperava cap esmena a l’Alta, només algun ajustament tècnic. Tot i això, amb l’anunci de les eleccions per al 23 de juliol i la dissolució de les Cortes, decauen tots els projectes legislatius que no hagin superat les dues tramitacions.
Davant aquest escenari, l’única possibilitat que la reforma de la Llei de Mecenatge tiri endavant és que el Gobierno la tramiti mitjançant un decret-llei, una petició que exigim les entitats no lucratives, a causa del caràcter econòmic d’aquesta norma. Convé destacar que les entitats comptàvem amb ella per formular els nostres pressupostos del 2024.
Per a Eugènia Bieto, presidenta de la Coordinadora Catalana de Fundacions, “la llei que s’anava a aprovar aportava avanços de gran impacte com l’increment de la base de deducció en les donacions de les persones físiques, que passaria de 150 a 250 euros, o la incorporació de la donació de serveis, canvis que contribuirien a millorar el finançament de les organitzacions que treballen per al benestar de la ciutadania”.
Per la seva banda, el president de l’Asociación Española de Fundaciones (AEF), Javier Nadal, apunta que “sent realistes, reprendre aquesta reforma significarà tornar a iniciar el tràmit parlamentari, fet que portaria més d’un any i retardaria la seva entrada en vigor almenys fins al 2025. Es tracta d’una reforma de nou articles que té, no obstant això, un impacte positiu per al sector”.
Aquesta és una reforma llargament esperada que aconseguia avanços no sols quantitatius (deduccions) sinó qualitatius. S’incorporaven al nostre ordenament noves figures del mecenatge que ja existeixen en altres països, com el mecenatge de recompensa, molt rellevant per al sector cultural, el mecenatge de competències, que reconeix els professionals i empreses que dediquen el seu temps, així com una millora substancial del micromecenatge, tan important per a tantes ONG i per a projectes finançats per múltiples col·lectius de ciutadans, que més genuïnament contribueixen a crear societat civil.
Tot això era possible mitjançant la reforma de només nou articles de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de Règim Fiscal de les Entitats sense Fins Lucratius i dels Incentius Fiscals al Mecenatge, que tan sols havia tingut una reforma el 2015.
En aquest context, Glòria Oliver, presidenta de l’Asociación Española de Fundraising, posa de relleu que “un marc fiscal que incentivi la filantropia està justificat perquè augmenta el benefici social que el govern podria haver aconseguit altrament a través de la despesa directa. Les donacions filantròpiques enforteixen la societat civil, fomenten la solidaritat i redueixen la desigualtat i, per tant, s’han d’encoratjar”.
Tal i com subratlla la directora de la Fundació Catalunya Cultura, Maite Esteve, “reclamem que la reforma s’aprovi per reial decret llei, ja que els beneficiaris són entitats que treballen en entorns de màxima necessitat i que sustenten l’Estat del benestar. Amb la modificació legislativa es feia un gran pas endavant que venia d’un consens polític total, però no defallirem perquè la societat espanyola es mereix una llei de mecenatge digna”.
Des de l’Asociación Valenciana de Fundaciones, el secretari general, Ignacio Soler, afirma que l’actual situació, més que una paralització, és un “tornar a començar inacceptable, que frustra novament les expectatives d’un sector desatès pel poder polític excepte en períodes electorals”.
Tal i com apunta Luciano Poyato, president de la Plataforma del Tercer Sector, “el mecenatge és una forma de fomentar la cohesió social, aconseguint una participació privada més gran en activitats d’interès general i, per tant, generant, enfortint i articulant més la societat civil” .
Atès que es tracta d’una llei de clar caràcter econòmic i pressupostari, bàsica per al finançament de diversos sectors en situació crítica que impacten en un importantíssim % del PIB espanyol i, ja que l’atenció als fins d’interès generals no s’atura, considerem que existeixen raons tècniques perquè aquesta modificació s’incorpori a algun dels decrets llei que es tramitaran per continuar amb l’acció del govern de l’Estat.
D’altra banda, aquesta reforma normativa és un pas rellevant en el reconeixement de la tasca imprescindible que les entitats no lucratives (ENL) realitzen a Espanya per complir els fins d’interès general. Quan parlem de filantropia i mecenatge parlem de recerca de malalties, d’inversió en educació i en cultura, de projectes mediambientals, d’inclusió de persones amb discapacitat i de moltes altres activitats que milloren la vida de la ciutadania. Les ENL duen a terme una activitat social fonamental i necessària perquè contribueixen a cobrir necessitats essencials que no atenen ni pel sector privat ni pel sector públic. Són l’expressió de l’acció filantròpica, del compromís, de l’altruisme i de la sensibilitat individual i social.
Només la despesa de les ENL en activitats d’interès general aconsegueix gairebé els 17.000 milions d’euros i, en el cas de les fundacions, en els últims 12 anys s’ha multiplicat per 2,45 el nombre de beneficiaris finals i directes de les seves activitats d’interès general. S’estima que el total del sector fundacional a Espanya va generar més de 27.000 milions d’euros de valor afegit el 2020 (2,4% PIB), i més de 550.000 llocs de treball, 3,4% del total de llocs de treball de jornada completa de l’economia espanyola. L’any 2022 van col·laborar amb alguna entitat el 39% de la població major de 18 anys.
Compartim el testimoni de Sara Pérez, gerent de la Coordinadora Catalana de Fundacions, en el marc de la campanya #MecenazgoAquíAhoraYA impulsada per les principals entitats del sector:
Organitzacions que recolzen la campanya #MecenazgoAquíAhoraYA
• Asociación Española de Fundaciones (AEF)
• Asociación Española de Fundraising (AEFr)
• Asociaciones y Fundaciones Andaluzas (AFA)
• Asociación Valenciana de Fundaciones
• Comité Español de Representantes de Personas con Discapacidad (CERMI)
• Coordinadora Catalana de Fundacions (CCF)
• Fundació Catalunya Cultura – Plataforma para el Mecenazgo
• Plataforma del Tercer Sector
• Red de Asociaciones de Investigadores y Científicos en el Exterior (RAICEX)
• Spain Nab – Consejo Asesor para la Inversión de Impacto
• Fundaciones de Navarra
El 8 de juny vàrem celebrar l’Assemblea General de la CCF, la trobada anual de les fundacions associades en la qual retem comptes sobre els projectes i les activitats dutes a terme per l’entitat. L’acte, que es va dur a terme al Hub Social, seu de la Fundació Jaume Bofill, va ser inaugurat per Eugènia Bieto, presidenta de la CCF, qui va començar les seves paraules destacant la “importància de visibilitzar el gran impacte de les fundacions en la societat”.
A l’inici de la jornada, la presidenta va estar acompanyada per Immaculada Barral, directora general de Dret, Entitats Jurídiques i Mediació de la Generalitat de Catalunya, que en la seva intervenció va definir la CCF com a “soci clau que ens permet conèixer la realitat del món fundacional i disposar de xifres del sector”.
A continuació, va arribar el moment de retre comptes sobre l’activitat duta a terme durant el 2022, amb Eugènia Bieto, Carles Ribas, secretari, Maria Targa, tresorera, i Sara Pérez, gerent de la CCF, qui va posar de relleu el rol de les comissions sectorials com a “motor de l’entitat que ens connecta i ens enriqueix”. Després de l’aprovació dels comptes, es van exposar les fites més rellevants del 2022, mitjançat set “titulars” o àrees destacades:
Seguim creixent! 726 fundacions associades
Defensem les fundacions i sensibilitzem la societat
Consolidem el model de formació ‘A2: Aprèn i Aplica’
Generem coneixement amb l’Observatori de Fundacions
Comissions sectorials, el motor de la CCF
Creix l’equip tècnic de la CCF: impulsem l’àrea jurídica i la de comunicació
Nova Junta Directiva
L’assemblea va continuar amb l’exposició del Pla Estratègic 2022-2024 i els punts més destacats del pla de treball que marcaran l’activitat dels propers mesos, que s’estructura en 10 eixos estratègics, 2 eixos transversals i 70 línies d’acció. Entre d’altres coses, es va posar subratllar que una de les prioritats és “proporcionar a les fundacions associades serveis de valor afegit que donin resposta a les seves necessitats”. Tot seguit, es va donar pas al torn obert de pregunes en el qual les fundacions van poder exposar la seva visió i formular preguntes sobre la informació i les dades exposades.
Abans de donar pas al brunch-networking, Eugènia Bieto es va adreçar als assistents per fer la cloenda de l’Assemblea General, fent una valoració global de l’exercici anterior, destacant els reptes de futur de l’entitat i agraïnt a les fundacions, a les sis comissions sectorials, a la Junta Directiva i a l’equip tècnic “l’esforç, la implicació i la feina duta a terme que han permès assolir aquestes fites”. Bieto va tancar la sessió amb una reflexió sobre el paper que juguen les fundacions a l’hora de construir una societat més justa i digna: “Un món sense fundacions seria molt més trist, més fred i més dur”.
La jornada va finalitzar amb la conferència “Hackejant el futur: Tecnologia i Nou Ordre Global”, a càrrec de Xavier Ferràs, expert en innovació, professor d’Esade, conferenciant i articulista de diversos mitjans de comunicació. Ferràs va compartir la seva visió sobre l’impacte de la innovació i els avenços tecnològics més disruptius en les nostres vides i en la influència que tindran en els propers anys en àmbits com la comunicació, l’empresa o la formació, entre d’altres.
Un dels exemples més il·lustratius exposats és la irrupció de la IA (Intel·ligència Artificial) i la tecnologia del Chat GPT, el qual va definir com “la punta de l’iceberg de l’allau d’avenços tecnològics que vindran en els propers anys”. Va tancar la xerrada posant èmfasi en el fet d’innovar de forma creativa, en l’impacte que té la tecnologia en la societat a curt termini i en la importància d’adaptar-se als nous escenaris i de comptar amb recursos propis: “Els temps han canviat. No només cal saber fer bé les coses; també cal saber fer-les a prop”.
La jornada va ser tot un èxit, amb més de 100 fundacions associades i d’altres entitats que van poder participar d’un acte que és un exercici de transparència, i alhora una oportunitat per fer xarxa i crear sinergies com a agents clau del sector fundacional del país.
Àlbum de fotos: compartim una selecció de fotos, imatges que il·lustren el més destacat de la trobada i deixen constància del compromís i la diversitat de la xarxa de fundacions que formeu part de la nostra comunitat, un dels principals actius de la CCF. Fes clic al següent mosaic i accedeix al nostre compte de Flickr!
* Els Apunts de l’Observatori de Fundacions (OdF) es van crear amb el propòsit d’establir un canal de connexió i de distribució de dades en format de butlletí que visibilitzi la producció de dades de l’OdF com a plataforma de recerca i pensament sobre el món fundacional.
